NEIX UNA IL·LUSIÓ

És com quan veus el mar en sa immensitat
amb les ones, que vénen i van i s’estrellen
i un crit surt del pit, junt amb el de les gavines.


La rialla del cor, se m’escapa dels llavis
quan veig el cel blau i aquest mar tan intens
fa tan goig de mirar-lo en un dia tan clar
que voldria emmirallar-me cada dia al matí .

I en un racó silenciós, entre mig de gavines
voldria fer-m’hi el niu i escriure el silenci
que se sent en el cor i es respira en l’aire
tot copsant-lo pels ulls, mentre passen les barques.
M. ROSER LLOPART I TRIAS


EL GOIG DE VIURE

Si els meus ulls, poden copsar una tal bellesa
a Vós us dono gràcies per aquests meus ulls
i per l’olor de les flors, els camps i sa bellesa.

I aquests xiu, xiu, d’ocells, que cada dia,
a Vós us donen gràcies, amb els seus cants
i agraeixen, la seva curta vida.

Com puc, ser-ne ingrata jo,
que m’ho heu donat tot, el que jo tinc
i fins i tot, aquesta plena vida.

A Vós us dono gràcies avui
i com ells, voldria cantar per sempre més
el goig que tinc de viure.

M. ROSER LLOPART I TRIAS




EL PRESENT

El present és tan fugaç
és el temps que parpelleja
és, l’ara, és l’avui
n’és el moment que respires.

Perquè ens entestem a fer-lo
tan complicat i estrany
si pensem, per un instant
que només, l’ara importa.


Ens entestem en l’ahir
que es un temps, que ja ha fugit
o el demà, que ens angoixa
com un somni inexistent.


Si agaféssim, el present
que és ara, aquest moment
deixaríem de patir
per demà i per l’ahir.

Regaleu-vos el present
que és ara, aquest moment.

M. ROSER LLOPART I TRIAS

GRACIAS ROSER ME AS ALEGRADO EL DIA CON ESTOS POEMAS
TAN BONITOS UN SALUDO ENCARNA