Mujeres en Red

http://www.donesenxarxa.cat/


"Fan falta homes que sàpiguen estimar"

Entrevista a Marina Subirats, catedràtica de Sociologia


dimecres 12 novembre 2008

La catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB, exdirectora de l’Institut de la Dona i exregidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Marina Subirats va mantenir ahir un diàleg amb el sociòleg Manuel Castells, a l’ Espai Francesca Bonnemaison , a propòsit del llibre que porta per títol Mujeres y hombres ¿un amor imposible?.

¿És impossible l’amor entre homes i dones? És possible sempre que els homes canviïn. Es té una concepció bastant falsa de l’amor. Les dones han d’acceptar els homes com són i abandonar la idea del superhome.
Publicat a El Periódico l’11 de novembre de 2008

¿Quin és el concepte d’amor a Occident? És el concepte d’amor-passió: una trobada sexual, però també emocional, a vegades intensa i que ens sembla molt important, però que és molt difícil transformar en un projecte de vida.

¿Als homes només els interessa el sexe? També a moltes dones. Tenen trobades puntuals que abans eren impossibles per a una dona, sense que se la considerés una perduda. Això no costa tant, el que costa és fer un projecte a llarg termini.

¿Homes i dones han aconseguit la igualtat? Les dones hem canviat molt ràpidament i els homes molt lentament. La igualtat estem començant a aconseguir-la, però la llibertat en una parella és més difícil. Ens atrau la diferència i quan es converteix en quotidiana, la volem canviar. Fins i tot ens pot avorrir.

¿És suficient la legislació que hi ha? Sí. Avui una parella que es vol separar ho té fàcil des del punt de vista legal. Una altra cosa és l’econòmic. Com a regidora va ser graciós observar que moltes parelles se sentien casades quan firmaven la hipoteca, i no amb la cerimònia.

¿Què és això de morir d’hombría, que apareix al llibre? En totes les societats tradicionals les dones morien abans, però ara són els homes.

¿I per què en moren més? Perquè s’arrisquen més. A Espanya per cada dona, moren quatre homes d’entre 15 i 30 anys. I no de malalties, sinó per accidents, drogues, suïcidis. Es maten, es barallen, s’ofeguen.

¿A què es deu? A la falta de compromís amb la parella i amb la vida. No hem readaptat el gènere masculí i els homes han de demostrar que són forts, atrevits, valents. Però, en realitat, el món necessita homes que sàpiguen estimar, cuidar, ser tendres i compassius.

¿I això de ’Niños a su aire’...? La família tenia una divisió sexual de rols, que donava molta importància a la cura dels nens i de les persones grans. Però les dones hem abandonat la llar i aquesta qüestió no ha quedat resolta. Es requereix un altre pacte, en què els homes i les dones s’ocupin de la reproducció.

Publicat a El Periódico l’11 de novembre de 2008