LA MEVA INFANTESA

LA MEVA INFANTESA

Quan jo era petita era feliç
amb un caramel
embolicat en paper de cel•lofana,
amb el paper feia música, cantava i ballava.

Era feliç quan amb un cartró i una corda,
em feia a unes xancletes,
amb elles corria m’entrebancava i queia.

Era feliç quan al costat de la llar de foc agafava un carbó
i pintava qualsevol ximpleria i li posava nom.

Era feliç quan em sentia acollida
en els braços de la meva mare,
volia sentir-me tota la vida petita,
perquè els seus braços sempre poguessin,
arribar per a abraçar-me.

Llavors totes aquestes coses,
eren importants i grans.
Tan importants i grans que no les puc oblidar,
i avui em serveixin per a recordar

I a vegades vaig buscant algun caramel
que ho emboliqui un paper de cel•lofana,
i quan sento nostàlgia, intento fer música igual,
Però la musica sols fa soroll,
i només puc recordar.

María José Robledo

este poema ha ganado un premio en la Fiesta de Cirera gracia Mªjose por participar en mi barrio una abrazada de tu amiga Encarna