http://romualdgrane.wordpress.com/
El que més sents en ambients de gent gran, es que els anys no perdonen. Mentre la dolència es suau es fa broma amb el si no fos, però, quant si sumen més anys i dolences i més greus, l’espai per fer broma es va reduint. I en especial quant veus que vas complicant l’existència a l’estructura familiar. Es planteja que es pot cobrir amb l’ajuda domiciliària, i hem de suposar que s’està disposat a portar a terme. Explica l’admirat Vicenç Navarro, el cas de la seva sogra, sueca, que anaven 5 personas en diferents moments a proporcionar-l’hi el que precisava durant el dia i la nit. No se si aquí materialment i econòmica fora possible, apart d’aquesta possibilitat s’hem planteja la possible anècdota al recordar que he viscut 50 anys en una escala amb 30 vivendes i que aleshores, fa una vintena d’anys, ja hi havia bastants avis, m’imagino que ara n’hi deuen d’haver més i fins i tot besavis, se m’ocorreig que si l’atenció domiciliaria fos a la sueca, l’ascensor deuria estar bloquejat. Perdoneu la ironia. Tot el meu anhel es cridar l’atenció, a qui tingui poder de decisió en aquest terreny, de la gran quantitat de gent gran que, segons ens anuncien els professionals en aquesta matèria. ens anirà acompanyant cada dia més.
Es una gran persona un saludo de su amiga Encarna
No hay comentarios:
Publicar un comentario