El dia de Nadal, quan era l´hora de les postres, dels turrons i de les neules, els petits de la casa,

Entra Pili

Narcís Comadira, poeta i escriptor en un recull d’articles que titula “Fórmules Magistrals”, en dedica un a l’escudella i carn d´olla. Més que explicar la recepta de cuina, Comadira ens endinsa en la textura, l’olor de l’escudella de Nadal.

Diu Comadira:

I, a més, ja em diran si no fa Nadal aquella oloreta que surt lenta del xup-xup de les olles. Aquell devessall d’ingredients que hi bullen i que, vessats a les plates, són com un present del tió o del corn de l’abundància: les patates mantegoses, com de vori, la col com malaquita apastelada, els cigrons com topazis, el crit taronja de la pastanaga, el negre lluent de la botifarra, el rosats de les carns, des del tendre i translúcid de la cansalada al més terrós de la vedella, passant per rosat primaveral de la gallina o del braó del xai. Quin bé de Déu.

I la pilota, de consistència una mica pastosa, de gust una mica innocent , infantil, i de forma tant poc de pilota, vull dir de pilota local, esfèrica. Més aviat de forma de pilota de rugbi esprimatxada. No cal que m’hi esplai més, tothom sap de què parlo.

I la sopa prèvia, l’escudella, que tradicionalment era espessa, d’arròs i fideus, però que per Nadal es sofistica, es fa només de pasta, normalment amb galets, ben grossos i amb pilotilletes de carn. Una escudella grassa, opalescent, aromàtica i reconfortant.

Per fer vibrar tall i vianda res millor que uns tronxos d’api cruixents, uns ravenets pelats, unes desfiles d’all tendre i unes olives negres.



El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro i figures de fang de personatges de la vida rural. A la societat tradicional catalana el pessebre era representatiu i emblemàtic de les festes, molt abans que l'arbre de Nadal fos introduït.

El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, encara que ha sofert tantes evolucions que això no es pot assegurar. L'origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes.

El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen. Les primeres figures no arriben a Catalunya fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions.

Una particularitat del pessebre de Catalunya i al País Valencià és la figura del Caganer.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col•locar una figura cagant, es creu que el caganer amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'Església i es relaciona amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar.



El dia de Nadal, quan era l´hora de les postres, dels turrons i de les neules, els petits de la casa, s’enfilaven a la cadira, i dempeus, l’un darrera l´altre recitaven “la dècima de Nadal”. Més tard en deien ”el vers de Nadal”. El nom de “dècima” s’ha anat perdent.

El costum encara perdura en aquest segle XXI, com una tradició de l’àpat de Nadal, perquè a moltes escoles, els mestres han decidit ser transmissors d’aquesta tradició.

Quan s’acabava de recitar, l’infant passava el platet entre la família per recollir alguns diners. I es recitava:

“Senyors i senyorets
Doneu-nos la voluntat
Que si no ens la doneu
Us farem dolor de cap”

Els aplaudiments i les lloances tancaven la festa.


Dites (COMENTARI DE LA PILI)

Quan el Nadal nada, assenyala bona anyada

Molta pluja per tot l´any, alegria per tot l´any

Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal

Fins el dia de Nadal, no és hivern formal

Qui per Nadal no fila, tot l’any sospira

Neus per Nadal, salut per l’any

Nadal never, blat al graner

Per Nadal qui res no estrena res no val


I, per acabar, totes us desitgem un...

BON NADAL!