Poema para Encarna
Cortines rajades, vidres trencats,
arrugues a les mans,
tota una vida ignorant
que els anys passen.
Portes tancades, vuits i forats,
por a perdre per sempre
allò per el que has lluitat.
Dies foscos, tardes que es transformen
en una nit eterna,
amagant-te en una solitud
que desespera.
Sigues lliure com l’ocell
que controla el seu vol
i busca un cel obert
per emprendre el seu viatge
Sigues lliure , t’ho mereixes,
tens l’anima forta
per enfrontar-te al demà
malgrat les pedres del present,
malgrat aquest futur incert.
________________
març 2010
Marisa Cardenal Lopez"
Gracias Marisa por este poema que me as dedicado
lucharemos con todas nuestras fuerzas para salir adelante
un abrazo de tu amiga Encarna
No hay comentarios:
Publicar un comentario