Fragments corresponents al llibre: Rumuald Grané “Una reflexión sobre la última fase“ Ed. Fundació Viure i Conviure, Barcelona 2006. Pàgines 32 i 33

ASSISTÈNCIA DOMICILIÀRIA
Octubre 30, 2007 per romualdgrane
*****************************************************
Fragments corresponents al llibre:
Rumuald Grané
“Una reflexión sobre la última fase“
Ed. Fundació Viure i Conviure, Barcelona 2006.
Pàgines 32 i 33
*****************************************************
El que més sents en ambients de gent gran, es que els anys no perdonen. Mentre la dolència es suau es fa broma amb el si no fos, però, quant si sumen més anys i dolences i més greus, l’espai per fer broma es va reduint. I en especial quant veus que vas complicant l’existència a l’estructura familiar. Es planteja que es pot cobrir amb l’ajuda domiciliària, i hem de suposar que s’està disposat a portar a terme. Explica l’admirat Vicenç Navarro, el cas de la seva sogra, sueca, que anaven 5 personas en diferents moments a proporcionar-l’hi el que precisava durant el dia i la nit. No se si aquí materialment i econòmica fora possible, apart d’aquesta possibilitat s’hem planteja la possible anècdota al recordar que he viscut 50 anys en una escala amb 30 vivendes i que aleshores, fa una vintena d’anys, ja hi havia bastants avis, m’imagino que ara n’hi deuen d’haver més i fins i tot besavis, se m’ocorreig que si l’atenció domiciliaria fos a la sueca, l’ascensor deuria estar bloquejat. Perdoneu la ironia. Tot el meu anhel es cridar l’atenció, a qui tingui poder de decisió en aquest terreny, de la gran quantitat de gent gran que, segons ens anuncien els professionals en aquesta matèria. ens anirà acompanyant cada dia més.
AGRAÏMENTS
Juny 17, 2009 per romualdgrane
La veritat és que a mi sí que em semblaven importants les conclusions a què havia arribat, després de les, diguem-ne, anàlisis que crec he realitzat dins els diferents i variats àmbits, del més multifacètic món de que està formada aquesta residència. Però una cosa és la impressió colpidora que em pogués fer a mi la vivència directa i continuada, per partida doble —comptant amb la Flora— i una altra la que puguin experimentar els lectors de la meva Reflexió, i és en aquest punt on em sento, en sentit positiu, esmaperdut.
En cap moment m’havia esperat sentir l’elevat grau de comprensió amb el problema i de recolzament a les propostes que brollen de les meves conclusions. Em sento realment incapaç d’expressar els meus emotius sentiments. Simplement… moltes gràcies a totes i a tots i…, si no us fa por complicar-vos un xic la vida…, ajudeu-me a assolir, en el que pugueu i estigui al vostre abast, unes residències com cal. Més gràcies a:
Maria del Carme Alòs i Pintó, alcaldessa de Navarcles: “Molt encertat, espero que segueixis en aquesta línia d’encerts.”
María José Allende Maceirea, secretària general de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO: “…evitar que las residencias sean un gueto, tal y como tu denuncias.”
Pep Andreu, moderador al debat a TV Mataró sobre la Reflexió, col•laborador en la difusió de la Reflexió.
Jordi Badia Prió, gran amic, preocupat pel benestar social. “Et felicito, sobretot perquè, fins l’últim sospir, actuaràs pel bé comú.”
Víctor Baeta, fill d’uns residents i activista. “Perquè les residències siguin llocs amb qualitat de vida cal que els seus residents no siguin exclusivament assistits.”
Honorable Josep Bargalló, exconseller primer: “A la vostra disposició pel que convingui per al futur.”
Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró. Presidí la presentació de l’opuscle a Can Palauet de Mataró.
Antoni Bassas, Catalunya Ràdio. Entrevista a la ràdio
Aurora Bau, presidenta de l’associació Dret a Morir Dignament de Catalunya. Preocupada per l’existència i vida dels avis i col•laboradora.
Maria del Mar Bonet, cantautora: “M’afegeixo a les seves reivindicacions que contribuiran a millorar aquesta societat.”
Jaume Bosch, senador, interessat en la qualitat de vida especialment en l’etapa final.
Es un libro muy importante un saludo Encara