viernes, junio 05, 2009

Premià de Mar, una festa dedicada a la cultura popular tradicional i la música folc dels Països Catalans. El Drac de Mataró prendrà part de l’espectac


Colles mataronines participen al Rebombori de Premià de Mar

El Drac, el Dragalió, la Momeroteta i els Nans prendran part de diverses cercaviles d’aquesta festa dedicada a la cultura popular tradicional

per capgros.com - 05/06/2009 13:05 (48 lectures)
Diverses colles mataronines prendran part aquest cap de setmana al Rebombori 09, de Premià de Mar, una festa dedicada a la cultura popular tradicional i la música folc dels Països Catalans. El Drac de Mataró prendrà part de l’espectacle de foc que tindrà lloc aquest divendres a la nit a la plaça dels PaÍsos Catalans, acompanyat pels Simplement Diables, el Garrafó de Premià i el Drac de Vilassar de Mar. L’endemà dissabte, el Drac també prendrà part de la Gran Cercavila que sortirà de la plaça de Santa Anna. I diumenge, dia 7, el Dragalió, la Momeroteta i els Nans de Mataró s’afegiran a la Cercavila Infantil, que també comptarà amb colles infantils de De Bòlit!, el Drac petit de Granollers, Draguets de Granollers; Gegantets de Premià de Dalt, i Bastoners de Sant Cugat. El Rebombori està ideat i coordinat per De Bòlit!, i organitzat per l’Ajuntament de Premià de Mar, amb la col·laboració d'altres entitats, i el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

jueves, junio 04, 2009

Els pedagogs diuen per això, que val més permetre a un nen que de tant en tant trenqui algun plat i després ensenyar-lo a recollir-ne els trossos, per


PUNT D’OPINIÓ
4 de Juny de 2009


APRENDRE A EQUIVOCAR-NOS

Una de les virtuts-defecte més qüestionables és el perfeccionisme. Virtut, perquè evidentment ho és, tendir a fer-ho tot perfecte. I és un defecte perquè no compta amb la realitat: perquè en aquest món la perfecció no existeix, els fracassos són part de la vida, i perquè tot el que es mou s’equivoca alguna vegada.

Els perfeccionistes són, sens dubte, gent estupenda. Creuen en la feina ben feta, es lliuren apassionadament a fer les coses bé i, fins i tot, arriben a fer magníficament la major part de les tasques que emprenen. Però, també son gent que viuen tensos. Es tornen cruelment exigents amb els que no són con ells. I pateixen espectacularment quan arriba la realitat i veuen que moltes de les seves obres ( tot i el seu interès), es queden a meitat de camí.

Per això penso que una de les primeres coses que ens haurien d’ensenyar de petits és a equivocar-nos. L’error, el fet de fallar, és part inevitable de la condició humana. Fem el que fem sempre hi haurà un coeficient d’error en les nostres obres. No podem ser sublims a totes hores, inclòs el geni més genial s’equivoca.

Com deia Maxwel Brand, “tots els infants haurien de créixer amb la convicció que equivocar-se no és cap tragèdia ni cap catàstrofe”. Per això, el que és important no és quins errors fem, sinó com ens en refem. Ja que el més difícil no és no caure mai, sinó saber-nos aixecar i continuar el camí. El mateix autor diu: que li fa molta por l’educació perfeccionista. Els nens així educats, quan tenen un problema queden enfonsats durant molt temps. I un percentatge, que no és petit, d’amargats d’aquests món sorgeix del clan dels educats per a la perfecció.

Els pedagogs diuen per això, que val més permetre a un nen que de tant en tant trenqui algun plat i després ensenyar-lo a recollir-ne els trossos, perquè “val més un plat trencat que un nen trencat”. Certament, ningú podem dir que no hem trencat mai cap plat. Encara no ha nascut mai cap geni que no fracassi en alguna cosa.


Davant d’aquesta evidència hi ha dues maneres d’enfocar el tema. Aquell que sap treure força dels errors i aquell altre que dels errors només en treu amargura i pessimisme. I seria bo educar els joves en la idea que no hi ha cap vida sense problemes, però el que hi ha en cada home i dona és la capacitat per superar-los.

Realment, no val la pena plorar per un plat trencat. En comprem un altre i ja està. El que és greu és quan a causa d’un afany de perfecció impossible es trenca un cor. Perquè d’això al mercat no hi ha recanvi. El més important a la vida no és fer sempre el que és correcte, sinó estimar. L’excel•lència no està en la competitivitat (ser més que els altres), sinó a donar el millor de nosaltres mateixos. Sapiguem compartir, més que competir. Siguem creatius, amb somnis i il•lusions, amb solidaritat, amb perdó. I quan la cosa no ha anat bé aprenem a rectificar, tornem a començar.
gracia Antoni me ha gustado mucho el escrito un saludo de tu amiga Encarna

miércoles, junio 03, 2009

El popular cantant Miguel Bosé serà la gran estrella musical de la propera edició de Les Santes


Música


Miguel Bosé serà l’estrella musical de Les Santes

El cantant portarà a Mataró la seva gira Papitour el dia 26 de juliol, en plena Festa Major

per V. B. - fotos Javier Salas - 03/06/2009 16:47 (208 lectures)


El popular cantant Miguel Bosé serà la gran estrella musical de la propera edició de Les Santes. Bosé portarà a Mataró la seva exitosa gira Papitour el dia 26 de juliol, segons ha anunciat la promotora The Project, organitzadora del concert. El cantant espanyol actuarà al nou Espai Arquera, al solar d’Iveco, que també s’estrenarà aquest estiu com a recinte per als concerts de gran format del festival Cruïlla de Cultures. El de la capital del Maresme serà l’únic concert que Bosé oferirà aquest estiu a la província de Barcelona. Una actuació que s’emmarca en la “segona ronda” de la gira Papitour, que entre el 27 de juny i l’1 d’agost el portarà pels escenaris de diferents ciutats de l’Estat Espanyol. L’edició original de la gira va convocar durant l'any 2008 més de dos milions de persones a Espanya, Itàlia i l’Amèrica Llatina. A Papitour, Bosé presenta els grans èxits de la seva trajectòria musical, que va recollir en el disc Papito, cantats a duo amb grans estrelles del pop internacional. El concert de Mataró també comptarà amb la neboda del músic, Bimba Bosé, que exercirà d’artista convidada al capdavant dels seu grup Cabriolets. Les entrades sortiran a la venda aquest dijous, dia 4, a través del servei Tel-Entrada de Caixa Catalunya, Serviticket, Tick Tack Ticket y Caixa Laietana.

La Mostra, organitzada per l'IMAC, arriba a la vuitena edició

Una desena d’artistes participen a la Mostra d’Art Jove a L’Espai F

La Mostra, organitzada per l'IMAC, arriba a la vuitena edició

per V. B. - 03/06/2009 17:52 (17 lectures)
L’Espai F del Foment mostra des d’aquest dijous, dia 4, les obres que prenen part de la 8a Mostra d’Art Jove, que organitza l’IMAC. HI participen un total de 10 artistes: Paco Chanivet, Eloi Dalmau, Toni Ferron, Raquel Friera, Daniel Jacoby, Ilaria Mauro, Alba Mayol Curci, Anna Moreno, Joan Navarro i Filipa Pontes. L’objectiu de la mostra, com cada any, és donar a conèixer els nous creadors i les tendències artístiques més actuals. El jurat determinarà un guanyador, que rebrà una beca per participar en la Quinzena d’Art de Montesquiu i una inscripció a un taller o workshop de Can Xalant.

L’any 2008, aquests voluntaris van propiciar que l’any passat es formalitzessin al maresme 263 parelles lingüístiques.


Descomptes al Cruïlla per alumnes del Centre de Normalització Lingüística

Visualsonora oferirà a alumnes i voluntaris del centre preus reduïts en l'accés a concerts de Joan Miquel Oliver, Manel i Fem sonar les musiquetes

per capgros.com - 03/06/2009 17:47 (15 lectures)
Visualsonora promourà la música en català entre els estudiants i voluntaris del Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Maresme. Així ho preveu un acord que signaran les dues entitats aquest divendres, dia 5, que té com a objectiu afavorir l’accés a l’activitat musical mataronina principalment entre ciutadans nouvinguts. Els alumnes dels cursos de català del CNL, segons preveu l’acord, podran gaudir de descomptes en l’accés a dos concerts del festival Cruïlla de Cultures: l’espectacle Fem sonar les musiquetes i la nit protagonitzada per Joan Miquel Oliver i el grup Manel. Dues actuacions en què el català serà el gran protagonista. L’acord també beneficia els voluntaris lingüístics del CNL per agrair-los la tasca realitzada. L’any 2008, aquests voluntaris van propiciar que l’any passat es formalitzessin al maresme 263 parelles lingüístiques.

La comissió de festes designa com a imatge del cartell "SuperCirera", de Rafael Codina inspirat en el logo de Superman


La Festa de Cirera 2009 ja té cartell

La comissió de festes designa com a imatge del cartell "SuperCirera", de Rafael Codina inspirat en el logo de Superman

per capgros.com - 03/06/2009 18:56 (10 lectures)


La comissió de les Festes de Cirera 2009 ha fet públic el guanyador del concurs del cartell de la festa del barri d’enguany. Es tracta de Rafael Codina, veí del carrer Anselm Clavé, que ha presentat el cartel “SuperCirera”. La proposta de Codina recupera el popular logo de Superman, canviant la lletra inicial per una “C”. Les festes de Cirera, considerades les més importants de la ciutat després de Les Santes i que atreuen cada any milers de persones, se celebren a principis de setembre.

Ya tenemos el Cartel de la fiesta de Cirera un saludo para el ganador del dibujo
de Encarna

lunes, junio 01, 2009

Mataró Ràdio neix emmarcada en el projecte de creació d’un servei de comunicació audiovisual a Mataró, Mataró audiovisual


http://www.mataro.cat/mataroradio




El panorama comunicatiu a Mataró està experimentant una transformació. L’aplicació de les noves tecnologies als mitjans existents i la creació de nous mitjans, com la ràdio municipal, faciliten que l’accés a la informació es faci d’una manera més còmoda, democràtica i participativa.

Mataró Ràdio neix emmarcada en el projecte de creació d’un servei de comunicació audiovisual a Mataró, Mataró audiovisual, encarregat d’aplegar totes les iniciatives municipals de l’àmbit de la comunicació audiovisual de la ciutat.

Us convidem a conèixer el projecte i a participar a Mataró Ràdio per construir, entre tots, la ràdio de la ciutat.

Mataró Ràdio neix amb l'objectiu de ser l’emissora de la ciutat, un nou mitjà de comunicació a través del qual tothom pugui estar informat del que passa al nostre voltant i amb el qual la ciutadania, les entitats i les associacions de Mataró puguin fer sentir la seva veu i opinar, i sigui reflex de l’activitat i de la vida social de la ciutat.

Mataró Ràdio es pot escoltar al dial 89.3 de la freqüència modulada.





El panorama comunicatiu a Mataró està experimentant una transformació. L’aplicació de les noves tecnologies als mitjans existents i la creació de nous mitjans, com la ràdio municipal, faciliten que l’accés a la informació es faci d’una manera més còmoda, democràtica i participativa

FERIA DE MATARO 2009


Hoy Día 4-5-6 2009 es la fiesta de Mataró, los niños disfrutan mucho con sus abuelos y con sus padres. Hay muchos atracciones yo intento ir cada año, me hace mucha ilusión ver como los niños se suben a los columpios, aunque este año lo veo un poco más parado con la crisis. Pero la ilusión es la misma, espero que estas fiestas y algunas otras no se pierdan nunca, es lo que a las personas nos ayuda a llevar todos los problemas que hay
Un saludo para todas las personas que a pesar de los dificultades de la vida quieren seguir teniendo ilusiones, que es lo que nunca tenemos que perder
Un saludo Encarna

HOY PONDRE UN POEMA PARA TODOS

RECUERDA PAPA


Que si no juegas ahora conmigo,
cuando tu quieras hacerlo ya habré crecido.
Que la armonía entre tu y mama
me dará seguridad ante la vida y
hará de mí un triunfador o un frustrado.
Que de tu amor depende mi capacidad
de amar cuando sea adulto.
Que soy muy feliz cuando me llevas
dormido hasta mi cama.
Que lo que yo aprendo contigo
lo recordare toda la vida.
Que si oramos juntos
aprendo a comunicarme con Dios.
Que el amor y respeto
que demuestres por nuestros semejantes
será el amor y el respeto
que yo les tenga cuando sea adulto.
Que yo también tengo intereses personales.
Que me gusta tomar parte en las decisiones familiares.
Y Que te necesito como mi mejor amigo!.

Autor Anónimo

lunes, mayo 25, 2009

La hora de la Gent Gran en radio Mataró



UN PROGRAMA QUE PODÉIS VER CADA JUEVES DE 5- A- 6 DE LA TARDE SIEMPRE TENEMOS INVITADOS NUEVOS, OS DESEAMOS QUE LO PASÉIS BIEN CON ESA ILUSIÓN LO HACEMOS ESTE GRUPO DE PERSONAS UN SALUDO PARA TODOS ENCARNA

sábado, mayo 23, 2009

Rocafonda. Cada dona va triar una cançó que fos especialment significativa per a ella


Vocalia de Dones de l'AA.VV. de Rocafonda
La Vocalia de Dones de l'AA.VV. de Rocafonda de Mataró va ser la responsable de coordinar aquest projecte musical col•lectiu molt peculiar. Es tracta d’un disc que recull les cançons cantades per divuit dones d’arreu del món que viuen al barri de Rocafonda. Cada dona va triar una cançó que fos especialment significativa per a ella, i l’ha cantat tal i com la recorda. Aquestes dones, que no es dediquen professionalment a la música, han omplert de sentiments i sensacions fins l’últim minut del cd. El resultat, com diuen a la caràtula, és “un petit tresor”.

jueves, mayo 21, 2009

Por amor empecé a quererte


JAVIER NAYA
Aprendí el amor con tus besos
a la luz de la lumbre
que quema y crepita
en el corazón del hombre;
contigo aprendí el amor
a la luz de la lumbre
y por amor empecé a quererte
una noche oscura y fría,
y cuánto más aprendo,
a la luz de la lumbre,
más caigo en la cuenta,
más te quiero todavía,
y cuánto más te quiero,
a la luz de la lumbre
más me arrimo en silencio
con el semblante serio
y el corazón ardiendo
junto al reflejo del fuego
que crepita y nos calienta
a la luz de la lumbre.

este poema me ha llegado al alma gracias por que las personas podamos ver estos poemas tan precioso gracia Javi de tu amiga Encarna

domingo, mayo 17, 2009

La vida continua i l’historia és la que hi ha, desitgem un món millor, i una mica de seny per els que porten el rom del planeta.




Benvolguts Amics dels Correus.!!!

Una vagada més el País Basc i Catalunya, agermanats han donat una lliçó de civisme al res d’Espanya i del món, en al bon comportament de les dues aficions del futbol, amb una competició final de copa.

Agermanats anirem caminant sota un cel blau estelat,,,,!!!!!!

La vida continua i l’historia és la que hi ha, desitgem un món millor, i una mica de seny per els que porten el rom del planeta.



La meva distracció musical de la setmana, l’he dedicat aquest cantaires de l’Empordà, de Calella de Palafrugell, que portant per nom Port Bo, i que ens faran sentir amb la presentació que podreu veure tot seguit l’havanera que porta per nom, Busca’m a l’Empordà. Música del mestre Antoni Mas i Bou, i la lletra del inspiradíssim Carles Casanovas, cantaire i guitarra.

Bé amics aquí acabo i fins un altra estona, i si mai em perdo, busqueu-me a l’Empordà...!!!

Molt Bon Cap de Setmana volguts internautes,,,,d’en Salvador de Mataró.

Las palabras mas bonita que he sentido de un amigo que quiere a su tierra como todos debemos que querer ala nuestra si fanatismos y con mucho cariño y respeto gracias Salvador por ser tan buena persona un saludo Encarna

domingo, mayo 10, 2009

yo soy una persona que valoro mucho el comportamiento de las personas, un saludo






Hola hoy me siento muy contenta estado en una casa de palles a almorzando y hemos entablado una conversación con unas persona muy majas que desde hace tiempo que nos conocemos de vernos allá, es una Casa muy acogedora da gusto como las gente que viene a almorzar hacemos amistad .he conocido ha muchas personas de todos
los pueblos de rededor yo soy una persona muy advierta y me gusta conversar y que valoro mucho el comportamiento de las personas, un saludo Encarna

sábado, mayo 09, 2009

Avui la meva presentació musical la dedico, el grup de cantaires d’havaneres del Casal de la Gent Gran de Mataró, en el 10é Aniversari.





Benvolguts Amics del Correus!!!

Avui la meva presentació musical la dedico, el grup de cantaires d’havaneres del Casal de la Gent Gran de Mataró, en el 10é Aniversari.

Aquest cinc joves cantaires que tots passant dels 70 anys, els podrem sentir expressant l’esperit de joventut que porten a dins, i com diu el refrany. Qui canta el seu mal espanta, en aquesta edat del si, no, fos,,,

Bé amics ens perdonareu si sentiu algun gall que sempre sense voler s’escapa, jo sóc el primer de la fila, i m’han triat a mi, com a solista, per si voleia algun tomàquet, el primer de rebre seré jo.

Volguts amics, us recomano que no us quedeu a casa mirant la TV , us heu de moure, heu de fer activitats, cantar en una coral, pintar, fer informàtica, que fa treballar la memòria, fer exercicis corporals, fer noves amistats, conversar, i si pot ser caminar, una horeta que per la circulació va molt bé, que més us puc dir, que us estimo,,,, i que per molts any.

Reveu una afectuosa abraçada d’en Salvador. ( molt bon cap de setmana )

Saludo ha todos mis amigos del Parque que es donde yo cono si lo que es la amistad verdadera formamos una piña maravillo un saludo para todos ENCARNA

Su experiencia, de la que hace un balance positivo al cien por cien, ha sido grabada para hacer un documental:

Difícil, complicado, esforzado, trabajoso, ... pero no imposible. Este último término parece no tener cabida en el diccionario de la navarra Merce Irigoien Jiménez. Esta pamplonesa, de 37 años, sufrió a los 21 un accidente que le produjo una tetraplejia y redujo un 90% su movilidad, postrándola en una silla de ruedas. Pero lejos de hundirse, y en lo que es un ejemplo de vitalidad, positivismo, esfuerzo y superación, Irigoien parece dispuesta a romper moldes.

Lo hizo doctorándose en Veterinaria tras el accidente y, la pasada semana, lo volvió a demostrar convirtiéndose en la segunda persona del mundo -la primera mujer-, en completar, gracias a un tándem especial para el esquí adaptado, el descenso más famoso y concurrido en Europa. Junto a ella, también bajó la paralímpica oscense Pilar Rivares, de 33 años y que tiene amputada una pierna.

"Ha sido un regalazo"
Miles de esquiadores recorren sobre sus tablas cada año los 20 kilómetros de descenso (casi 2.000 metros de desnivel) que surcan el Valle Blanco en Chamonix. Un terreno glaciar y de alta montaña que parece vetado a las personas con movilidad reducida pero que, gracias a la iniciativa de los montañeros navarros Patricia Vizcarret, Alberto Urtasun y Jabi Álvarez (vecino de Nueno) y del francés Jean Louis Guedelain, ha quedado claro que no tiene por qué ser así.

Su experiencia, de la que hace un balance positivo al cien por cien, ha sido grabada para hacer un documental:
"Para mí poder hacer este descenso ha sido un auténtico regalazo. Se me han roto muchas barreras y me he dado cuenta de que el límite está más alto de lo que pensaba. Algo que pensé durante el descenso y que me resultó divertido es que, aunque antes del accidente me gustaba el monte y el esquí de fondo, si no llego a estar en una silla de ruedas posiblemente ni me hubiera planteado hacer algo así. Plantearse retos, a cualquier nivel, es importante. Cuando te quedas en una silla, tu vida se convierte ya en un reto casi cotidiano".

Pero aunque pueda resultar algo sencillo, lo cierto es que los preparativos de este proyecto han durado desde el pasado otoño
"Hay muchísimos detalles que cuidar, ya no sólo del descenso en sí, sino también de los materiales o los cuidados que acarrean unas discapacidades físicas tan altas como la de Merce y Pilar. De hecho, los mayores problemas no llegaron en la actividad deportiva. El verdadero hándicap fue lograr normalizar todo a la situación de ellas: accesos, entrenamientos, material.... Antes de esquiar hay que coger un teleférico a la Aiguille de Midi (3.842m.) y el tándem no entraba en él. Hubo que desmontarlo, subir y volver a montarlo en la cima".

Luego, el grupo bajó 200 metros por una arista antes de iniciar el descenso. En él, y mientras Rivares esquiaba de forma autónoma, Jabi Álvarez pilotaba los 200 kilos del tándem, con Irigoien equilibrando y ayudando con su peso la maniobrabilidad:
"En los primeros giros y viendo el desnivel, tuve un poco de "canguelillo", pero luego disfruté mucho, fue como tocar el cielo. Es una situación en la que tienes que confiar plenamente en tus acompañantes. No hay otra. La gente alucinaba cuando nos veía bajar. Una esquiadora con una sola pierna, otros en una tándem... era una situación muy rara para los que nos veían, por eso hay que destacar el trabajo en equipo que supuso".

Pero los problemas no acabaron con el descenso, tal como recuerda Irigoien:
"Para coger el tren de vuelta, había que subir escaleras. Exactamente 351. Y tuvimos que subirlas con Merce a la espalda, primero, y haciendo varios viajes después para subir el tándem desmontado. Hay lugares en los que las personas con discapacidad física no podrán ir nunca, pero hay otros que se podrían adecuar. Hay mucho campo para investigar: materiales, formación de profesionales, .. Si se avanza en ello, si se da vueltas a la cabeza en cómo innovar, habría actividades que podrían realizar y lugares que podrían visitar. El objetivo debe ser tratar de hacer accesible el mayor número de lugares a la mayor parte de personas con discapacidad"

Por ahora, Irigoien ya piensa en otro reto: subir a los 5.895 metros del Kilimanjaro con la Fundación Handix. ¿Quién dijo imposible?

Es maravilloso que estas personas explique estas cosas tan importantes, para que otras personas puedan tomar ejemplo que la vida te da palo pero hay que superarlos gracia ha todos los que estáis luchando por vosotros y por otras los demás un saludo muy fuerte para todos Encarna

sábado, mayo 02, 2009

Quan érem joves i teniem vida laboral activa, i contributiva, que vàrem fer?: treballar, procrear, cuidar la família i millorar tant com poguerem la


DE GENT GRAN
per Emili Ramos, secretari de l'Ass. Jubilats Mataró-Maresme

Tenim drets els vells?

La societat occidental d'ençà l'implantació de la tecnologia industrial més avançada en tota mena de processos de fabricació i de la millora sanitària en quan a investigació i aplicació pràctica en la farmacologia i dietètica ha millorat considerablement en l'esperança de vida de les persones, que d'any en any es va acreixent i sembla, tal com passa amb les marques atlètiques, que no hi hagi límitació a la vista.

Això preocupa, amoïna i posa nerviosos alss governants, particularment als economistes; tenen paüra, tal com ha dit l'actual ministre d'Economia espanyol: "a la llarga poden posar en perill, la gent gran, l'equilibri pressupostari".

Es parla d'implantar una llei de dependència de les persones grans i, com tot, te un cost, semble ser que el P.I.B. (Producte Interior Brut), s'apujaria en un 0'7%, ves per on el mateix famós percentage que tan generosament prometeren aplicar en ajudes al Tercer Món i que mai s'arriba a acomplir.

Tal com assenyala la sociòloga Eulàlia Solé en un recent article publicat al diari La Vanguardia, el fet de que uns propers 15 o 20 anys haurà augmentat el cens de gent major de 50 anys i que sobrepassant el 50% del votants constituïm majoria absoluta en l'electorat, no els deixarà aplicar les reformes com la de retallar les prestacions i castigar-los a una vellesa miserable, cosa que per dissort ja en son molts quela pateixen.

Diu la citada escriptora que si a l'any 1948 fou instituïda la Declaració Universal del Drets Humans i que no obstant que aquest document per ell mateix ja hauria d'esser suficient, les Nacions Unides, pel 1989, vàren proclamar també, la Declaració dels Drets de la Infància; per quan, doncs, s'instituïran els Drets de la Vellesa Digna, cosa que comportaria que ningú poguès negar-nos, als jubilats, el dret a una paga i agombolaments decents fins al final de la nostra existència.

No hauria d'importar que la Seguretat Social tingués mancança o excedent, son els pressupostos mateixos de l'estat els que han d'aportar tot el que es necessita per el Drets dels Ancians, és un capítol fonamental. Perquè, cal preguntar-se: la societat ha d'ometre la nostra contribució a l'actual benestar?

Quan érem joves i teniem vida laboral activa, i contributiva, que vàrem fer?: treballar, procrear, cuidar la família i millorar tant com poguerem la societat que ens tocà per tal d'arribar a on estem ara.

Si els nens, futur indefectible, tenen dret a l'educació, a la salut, als serveis sanitaris i a la protecció de la família. costi el que costi, nosaltres que hem fet possible que ells ara hi siguin, perquè no som mereixedors d'un tracte digne?

Valgui aquesta modesta postil·la com a reconeixement al ben escriure i raonada exposició de l'escriptora i sociòloga Eulàlia Solé.

lunes, abril 27, 2009

Desprès serà la Encarna la que també entrevistarà a Carme Altayó, responsable de la Agenda per la Solidaritat Local de la Fundació Hospital. Ens parla




PROGRAMA 30 ABRIL
Entra presentació
: Marisa

Hola bona tarda a tothom.
Homes i dones que ens escolteu. Que us agrada compartir la tarda del dijous amb nosaltres. Sense vosaltres aquest programa no tindria sentit. Tenim quasi una hora per exposar tots el temes que hem preparat i esperem que us agradin.

Abans de dir qui farà les diferents seccions vull recordar el passat dia de San Jordi. Aquesta festa que nosaltres, el catalans i catalanes estimem tant. Doncs, tan si plou com si fa sol, sortim al carrer i veiem els homes amb una o varies roses a la ma. I un munt de gent comprant llibres… i vosaltres, noies, ja vau tenir la vostra rosa? (RESPONEN)
És respira literatura en el ambient i per això nosaltres també li dediquem un espai en la secció Cultura i dones.

I ara si, passo a enumera les seccions d’avui..

En primer lloc, tinc al meu costat a la Rosi que ens parlarà del dia “U de maig” en la secció d’Opinions.

A Dones singulars la Pili entrevistarà a l’Angels Cantos, directora de la Fundació Hospital de Mataró

Desprès serà la Encarna la que també entrevistarà a Carme Altayó, responsable de la Agenda per la Solidaritat Local de la Fundació Hospital. Ens parlarà del “Banc del temps”. Això serà a Fem Xarxa.

També serà molt interessant la visió psicològica sobre el “Banc del temps” que ens donaran la Pilar i la Paloma que ja vaig presentar al programa anterior.

Us en recordeu de la cançó “la Pepa Maca”? doncs no hi serà amb nosaltres, evidentment! Però ens la recordarà la Pepita, oi que si, Pepita? (RESPON) ens explicarà qui va ser. Serà a la secció Memòria històrica.

I per acabar, la nostra pinzellada literària ens la farà la Fina. Ens parlarà d’aquesta gran escriptora que va ser Mª Aurèlia Capmany, a la secció de Cultura i Dones.

sábado, abril 25, 2009

La presentació, que ha comptat amb la cloenda de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i amb la periodista especialitzada Milagro Pérez Oliva


L'Hospital de Mataró celebra deu anys amb l'objectiu de 'seguir creixent'

L'acte inaugural de la celebració de l'efemèride repassa la història del Consorci Sanitari del Maresme

per S.F. - 24/04/2009 17:44 (65 lectures)


El Consorci Sanitari del Maresme ha inaugurat aquest divendres, dia 24, l’acte commemoratiu del seu desè aniversari. En una presentació davant diverses autoritats i treballadors de l’Hospital de Mataró, Albert Verdaguer, adjunt de gerència del Consorci, ha assegurat que el futur del centre està lligat a “augmentar l’oferta sanitària actual”. Per Verdaguer, que ha estat l’encarregat de fer el repàs dels deu anys d’història d’aquest Consorci, cal fer “un creixement sostingut” que segueixi el camí lligat “a l’increment de la població”, tal i com ha passat fins ara. A més, ha recordat que volen “ser referència universitària”, i que per això “hi ha un pla estratègic que marca les línies futures en el creixement del nostre centre”.

La presentació, que ha comptat amb la cloenda de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i amb la periodista especialitzada Milagro Pérez Oliva –El País-, ha començat amb un trajecte pels inicis de l’Hospital i la situació sanitària de Mataró. Xavier Balanzó, cap de la UCI de l’Hospital, ha anat desgranant diverses situacions al llarg dels anys, recordant que aquest consorci ha estat un “dels mal de caps del senyor [Manel] Mas”, ex-alcalde present a l’acte. Entre d’altres moments, s’ha recordat quan a finals dels vuitanta es necessitava una ampliació i poc després es plantejava el fet de crear un Hospital nou.

Per la seva banda, Carles Manté, president del Consell Rector, ha explicat que a partir dels anys vuitanta es va començar a buscar “l’equitat” i es va liderar a Catalunya diversos aspectes, des del “suport de l’administració local” fins “a una atenció diferent per a la gent gran”. “La generalitat va castigar aquest lideratge prioritzant altres poblacions”. Als noranta, es va destacar per la millora de l’eficiència. “Una reforma organitzativa que va servir per atendre més pacients amb els mateixos llits”, recorda. Manté ha explicat que oficialment es va inaugurar el consorci el 12 de desembre de 1998, tot i que no va ser fins el 23 d’abril del 1999 quan es va posar en marxa. Entre la història de la situació sanitària a Mataró i part del Maresme també han parlat de dades. El 1999 s’atenien 2500 persones diàries. Actualment se n’atenen unes 5.000.

La Fogonada clou una diada marcada pel bon temps i la gentada que va omplir el centre de la ciutat




Els actes populars prenen el carrer pel capvespre de Sant Jordi

La Fogonada clou una diada marcada pel bon temps i la gentada que va omplir el centre de la ciutat

per J. V./V.B. - fotos Albert Canalejo - 24/04/2009 17:30 (74 lectures)
La fogonada que dijous, dia 23, va posar un punt i final festiu a la celebració de la Diada de Sant Jordi, va convèncer els nombrosos participants amb el seu nou recorregut. Més de dues-mil persones, segons fonts de l’organització, van viure en directe la llegenda de Sant Jordi i el Drac, relatada a les diferents places del centre de la ciutat en un espectacle que uneix figures i foc. El nou itinerari de la Fogonada va portar el Drac, les diablesses i els participants de la fogonada des de Santa Maria a l’Ajuntament, després a la plaça Xica. A cada plaça va tenir lloc el tradicional voltafoc i, com a novetat, un trobador s’encarregava de relatar les escenes de la llegenda. La batalla final es va escenificar a la plaça de la Muralla, on els centenars d’assistents van ovacionar la victòria del cavaller Sant Jordi Sobre el boc que sotmetia el Drac de Mataró. Els mataronins van celebrar aquest alliberament amb una gran festa a ritme de la música de La Coixinera. Durant la vetllada no es van produir incidents i només es va haver d’atendre sis persones per contusions i cremades lleus.

Els assistents han acordat celebrar una tercera sessió de treball abans de l’estiu, durant la qual es preveu tractar temes genèrics que afecten al ter

Municipis de l’entorn de Mataró debaten sobre el traçat del tren orbital

Mataró presentarà al·legacions al projecte per tal de rebaixar les afectacions i preservar millor les Cinc Sènies

per J. V. - 24/04/2009 19:24 (64 lectures)
El traçat de la futura línia del tren orbital ha centrat la segona reunió entre els municipis de l’entorn de Mataró, que s’ha celebrat aquest divendres, dia 24, a Argentona. El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, ha participat en aquesta trobada a la qual també han assistit representants dels ajuntaments d’Argentona, Cabrera, Cabrils, Dosrius, Òrrius, Llavaneres i Vilassar de Mar. Aquestes reunions tenen com a objectiu la coordinació urbanística i territorial entre aquests municipis, que l’any 2006 van recollir en la Declració de la Riera d’Argentona la seva voluntat de cooperar i treballar conjuntament al voltant d’aquestes qüestions. En la primera de les reunions, celebrada el desembre passat, es va debatre principalment sobre el Pla Territorial Metropolità. Aquesta segona reunió celebrada avui ha servit per debatre sobre la reserva de sòls de la línia orbital ferroviària. En aquest sentit, Bassas explica que Mataró presentarà al·legacions al projecte de traçat per tal de “rebaixar les afectacions” i aconseguir que el traçat “sigui respectuós amb les Cinc Sènies”. “Volem que el 100% d’aquest tram estigui soterrat”, explica el regidor. Bassas afegeix que abans de presentar les al·legacions es celebrarà un Consell de Ciutat específic per tractar d’aquest tema.

Els assistents han acordat celebrar una tercera sessió de treball abans de l’estiu, durant la qual es preveu tractar temes genèrics que afecten al territori, com la Carta del Paisatge de la riera d’Argentona, o el Pla especial del Montnegre-Corredor.