Hoy he estado un ratito con Romuald Grane y no te cansas de sentirlo hablar, tiene tantos proyectos que te contagia las ganas de hacer algo por los demás, me ha estado contando que ahora si que seguirá poniendo cosas en el bloc cuando tenga un poquito de tiempo
.El sabe que yo siempre le estoy diciendo que es la forma mas bonita de comunicarse con los demás el tiene mucha historia para contar ha sido una persona muy activa en la política y en defender las Residencias. Para mi es una de las personas que mas admiro por el bien que esta haciendo para la Tercera Edad desde aquí le doy la gracias por los 4 años que hace que lo conozco , es una persona tan maravillosa para mi un saludo de su amiga Encarna
La pàgina Aquest blog ha estat actualitzada, el nou contingut és el següent:
Suposo que a conseqüència del meu opuscle “UNA REFLEXIÓ SOBRE LA DARRERA FASE”, del que s’ha fet una bona difusió i ha calat a fons en els sentiments de moltes persones de bona fe, desitjoses de millorar les coses, almenys les millorables i que per tant algun amic i amiga em muntaren algun blog, que jo no he sabut mantenir per inexperiència i manca de temps, però que ara sembla que m’ho simplificaran per poguer desenvolupar-ho a pesar dels meus escassos recursos tècnics, però que ha augmentat l’internés per aquest tipus de coses, doncs no se m’escapa la importància que pot significar el comunicar-se amb qui sigui, salvant les distancies i barreres de qualsevol tipus.
ArtésBé, doncs. Soc Romuald Grané i Vilaseca. Vaig néixer a Artés, (Bages), l’any 1923, des de els quatre anys visc a Barcelona i ara en fa quinze que estic en aquesta residència de L’ICASS de Mataró, on se’m va morir la Flora (esposa) fa tres anys amb un Alzheimer de 26 anys, els 12 primers dels quals els varem viure junts, cuidant-la tant bé com vaig poder, pagant tots els aprenentatges i inexperiències, sabent el que és la ajuda domiciliaria i algunes ajudes econòmiques.
Per tant ja tenim dos temes on aprofundir, aprendre i ensenyar, si quelcom podem ensenyar com poden ser l’Alzheimer i les diferents maneres de cuidar, sigui a domicili o be en residència. També tenim el tema de la mort digna. O sigui la vida digna fins al final. Diguem l’eutanàsia. Soc soci del D.M.D. nº235, tant actiu com els anys em permeten. Em crec –vull ser- molt conseqüent lluitador contra l’armament, que considero la ruïna tant moral com econòmica de la humanitat.
