viernes, junio 13, 2008

UNA EDITORIAL 2008


EDITORIAL
05 de maig de 2008
ANIVERSARI DE CASAMENT

Cada any moltes parelles celebren l’aniversari del seu casament. Cinc, dinou, vint-i-cinc, cinquanta...., tant se val. Sempre és un goig recordar els anys d’unió, fidelitat, compromís, tendresa, respecte..... en un sol mot: amor.

En la nostra societat és dona un relleu especial a les noces d’or i d’argent i les famílies celebren amb alegria el compartir la joia de les parelles que poden dir: “Fa 50 anys (o 25), que ens vam casar”.

Generalment, aquestes celebracions comporten comentaris generalitzats sobre les parelles recent casades, qüestionant-se quin serà el futur dels nous matrimonis i de la família d’avui.

També les parelles que celebren aquests aniversaris de matrimoni, es podrien interrogar elles mateixes per tota la seva vivència durant aquest projecte comú d’amor. A la nit, quan els familiars i amics hagin marxat, asseieu-vos l’un al costat de l’altre i en la intimitat que us uneix, davant Déu que escoltà la vostra promesa d’amor i fidelitat quan us casàreu, reviseu el que ha estat la vostra vida en comú.

Pregunteu-vos: “Som un exemple de model vàlid de convivència social? Ens donem amb generositat als fills i al nets? – Ens hem sacrificat per amor al fills en contra dels nostres interessos? – Atenem prou, encara avui, les necessitats de la nostra parella? – Fora de la nostra llar, sabem respectar serenament i amb respecte els rols de les noves famílies i defensar el nostre model de convivència familiar? .

És bo revisar el camí que aneu fent. Pensar en el que resta. Refer i reestructurar el que convingui. Recordar l’inici del vostre caminar junts, el procés d’enamorament, les primeres paraules de compromís, la maduració del projecte comú, el lliurament total de l’un a l’altre. Aquests foren els inicis. On sou ara? - Es sabut que les coses es compliquen amb l’arribada dels fills. Creixen, necessiten dedicació i acompanyament. És fan grans, augmenta progressivament la seva autonomia; ocupar-se d’ells ja no és tan absorbent ni tan prioritari. Tot passant els anys, les rutines son a l’horitzó o a la realitat diària. Convé renovar, dia rere dia, la importància del compromís matrimonial. Heu hagut d’anar adequant les vostres vides a les circumstàncies, als reptes de cada moment.



Recordeu però, que ara per ara, el més important és donar exemple viu de l’amor en parella, tot i els problemes quotidians, les xacres normals de l’edat i de la soledat compartida.... soledat de dos, que no és tan feixuga com la d’un sol.....!

Però si davant la llar de foc us dieu, com deia Víctor Català: . Recordeu els versos de Caterina Albert :

“Altre cop sols, vida meua
Com el jorn que ens van casar...
S’han fos els cants i l’alegria i restem sols vora la llar.

Tots han volat els ocells joves,
Tots han volat lluny de son niu;
S’han espargit les vides noves;
Restem tu i jo vora el caliu.

Ja han assaonat altra esperança
Com en el jorn que ens van casar;
Eixuga el plor de l’enyorança....
Encara som dos vora la llar!....”

Enamorats que heu complert tots aquests anys d’unió, continueu parlant d’amor. Recordeu els moments de goig i els moments més tendres o més tristos en els quals amb les mans unides heu estat.

Recordeu aquella primera mirada encisadora a la qual no us vau poder resistir, perquè era ja amor. Amor d’enamorats, amor d’amants, amor d’esposos.... Amor tendre que engrandeix amb el pas del temps. ¡Flama viva!.

L’amor ho pot tot. Vosaltres havent donat molt, encara us resta un gran cor ple de generositat, estimació, tendresa...... Moltes Felicitats.

SERIA BUENO QUE PENSARAMOS UN POCO QUE DONDE HA VIA AMOR SIEMPRE QUEDA
ESTA UN EDITORIAL QUE AMI ME HA LLEGADO AL AMA GRACIA ANTONI

No hay comentarios: