Poema para Encarna
Cortines rajades, vidres trencats,
arrugues a les mans,
tota una vida ignorant
que els anys passen.
Portes tancades, vuits i forats,
por a perdre per sempre
allò per el que has lluitat.
Dies foscos, tardes que es transformen
en una nit eterna,
amagant-te en una solitud
que desespera.
Sigues lliure com l’ocell
que controla el seu vol
i busca un cel obert
per emprendre el seu viatge
Sigues lliure , t’ho mereixes,
tens l’anima forta
per enfrontar-te al demà
malgrat les pedres del present,
malgrat aquest futur incert.
________________
març 2010
Marisa Cardenal Lopez"
Gracias Marisa por este poema que me as dedicado
lucharemos con todas nuestras fuerzas para salir adelante
un abrazo de tu amiga Encarna