lunes, agosto 31, 2009

LA MEVA INFANTESA



LA MEVA INFANTESA

Quan jo era petita era feliç
amb un caramel
embolicat en paper de cel•lofana,
amb el paper feia música, cantava i ballava.

Era feliç quan amb un cartró i una corda,
em feia a unes xancletes,
amb elles corria m’entrebancava i queia.

Era feliç quan al costat de la llar de foc agafava un carbó
i pintava qualsevol ximpleria i li posava nom.

Era feliç quan em sentia acollida
en els braços de la meva mare,
volia sentir-me tota la vida petita,
perquè els seus braços sempre poguessin,
arribar per a abraçar-me.

Llavors totes aquestes coses,
eren importants i grans.
Tan importants i grans que no les puc oblidar,
i avui em serveixin per a recordar

I a vegades vaig buscant algun caramel
que ho emboliqui un paper de cel•lofana,
i quan sento nostàlgia, intento fer música igual,
Però la musica sols fa soroll,
i només puc recordar.

María José Robledo

este poema ha ganado un premio en la Fiesta de Cirera gracia Mªjose por participar en mi barrio una abrazada de tu amiga Encarna

domingo, agosto 30, 2009

DIEZ AÑOS DE FIESTA, DIEZ AÑOS DE HISTORIA




Historia


La Festa Popular de Cirera celebra este año su 19ª edición desde que en 1991 se recuperara esta tradición lúdica en el barrio.

En esta sección se repasan los 18 primeros años de Fiesta Popular de Cirera.
1991

RENACIMIENTO DE UNA FIESTA



La Fiesta Popular de Cirera del año 1991 estuvo marcada, principalmente, por el hecho de que supuso la recuperación de la Fiesta en el barrio de Cirera como acto colectivo. Y fue posible gracias a la colaboración masiva de los vecinos y vecinas del barrio, junto con otras entidades que no son del barrio. Gracias al esfuerzo de muchas personas y a la aportación económica desinteresada de otros, se pudo organizar la primera Fiesta de la nueva era. Se programó un montón de actividades, gracias a la colaboración de mucha gente. No era fácil montar una Fiesta de nueve días con un programa tan ambicioso. Pero se llevó a cabo la primera Fiesta Popular de Cirera desde hacía muchos años, con un total de cuarenta y una actividades.

Gracias a todos los que entonces colaboraron.


AÑO ESPECIAL



Iniciamos en viernes el 24 horas de Fútbol Sala. Otras novedades realizadas:



-Cartel de las Fiestas, en el patio del colegio de Cirera, pintado por Mateo Lara.

-Exposición y exibición de Coches de los años 70.

-Presentación de dos "capgrossos" infantiles (Cirereto y Cirereta).

-Performance a cargo del grupo "El Somni" de Raquel López.

-Actuación de Poncho K, Paco Aguilera...

-Proyección de las películas: "Noche en el museo" y "Piratas del Caribe 3".

-1er encuentro de Chapas de Cava de Cirera.

-1er campeonato de Cuatrola de Cirera.

-Exibición Castellera a cargo de la colla "Els Capgrossos de Mataró"

...y muchas cosas más.

DIEZ AÑOS DE FIESTA, DIEZ AÑOS DE HISTORIA


Y llegó la Fiesta del año 2000. La Fiesta tan esperada por todos. La Fiesta que hace posible celebrar diez años de trabajo continuo, un trabajo que tiene como objetivo principal el de reunir a todo el barrio en el patio de la escuela o donde sea. El listón cada vez está más alto y sólo se puede conseguir superarlo con esfuerzo, entusiasmo e ilusión. Cabe remarcar como novedad principal la noche que se vivió en la plaza Antonio Machado, con la actuación del grupo que tocó música romántica, seguido de un corto teatral y de un espectáculo de acci

Hoy he querido poner un poco de historia de mi barrio en el cual me siento
muy orgullosa las fiesta cada vez hay mas juventud un saludo para todos
Encarna

sábado, agosto 29, 2009

Si per alguna cosa destaca la festa de Cirera, però, és per la seva capacitat d’arribar a tots els públics amb propostes molt variades, com ara les 24








Primer cap de setmana de festa a Cirera amb el cabaret com a protagonista

L'espectacle de varietats de Toni Rovira tornarà a ser el principal reclam de la festa de barri més important de la ciutat




Encara cueteja l’agost i la calor estiuenca no mostra pas ganes de marxar. És el moment com cada any de la Festa de Cirera, la segona festa popular en importància a la ciutat després de Les Santes. Se circumscriu al barri de Cirera però té la particularitat d’atreure gent d’arreu de la ciutat, i fins i tot de fora, gràcies a un programa d’actes amb personalitat pròpia, que amb el temps s’ha anat ritualitzant. “Hem aconseguit que la festa s’institucionalitzi”, explica Miguel López, membre de la junta de la Comissió de Festes del Barri. En aquest sentit, la programació es manté molt similar a la dels anys anteriors, garantia d’èxit. López destaca que en aquesta edició, que arrenca el divendres, dia 28, i s’allarga fins al 6 de setembre, s’ha potenciat especialment els “actes de petit format”. Habitualment tenien lloc al Pati de les Moreres, però aquest cop es traslladen al CEIP Antonio Machado. Passaran per aquest escenari l’humor del monologuista Carlo-Mô o la música del grup Il Puto Musicante, entre d’altres.

L’estrella del primer cap de setmana de la festa serà, de nou, l’espectacle de cabaret sorgit del programa del canal 25 Toni Rovira i Tu. Els principals atractius del muntatge seran l’aparició de les cantants Ainhoa i Roser, acompanyades per tot tipus de personatges: cantants de coples, pianistes, strippers masculins i femenins grups musicals, cantants de rumba i ballets. “Ja fa temps que vam innovar en el marc de les festes de barri programant varietés, i ara li hem donat la volta amb en Toni Rovira”, destaca López. De fet, des de que es va programar per primer cop ara fa 3 anys, l’espectacle atreu en cada edició milers de persones al pati del CEIP Cirera.

Si per alguna cosa destaca la festa de Cirera, però, és per la seva capacitat d’arribar a tots els públics amb propostes molt variades, com ara les 24 hores de Futbol Sala, que arriben a la seva quinzena edició i que serviran per obrir el programa d’actes. Els organitzadors lamenten la “manca de suport” del Patronat d’Esports, que els ha obligat a modificar l’esdeveniment introduint una pausa entre les dues de la matinada i les vuit del matí.

martes, agosto 25, 2009

Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una síntesi històrica


El Modernisme a Mataró
Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment, sobretot del mataroní Josep Puig i Cadafalch.



Tema: Visites

Cicle: Rutes i visites guiades 2009

Data inici: 26/08/2009 19:00

Lloc: Ajuntament de Mataró, La Riera, 48

A càrrec de: Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Cost: Gratuït

Documents:
Fulletó Rutes i Visites Guiades 2009

Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment, sobretot del mataroní Josep Puig i Cadafalch. Passejant per la ciutat descobrireu, entre d’altres, la casa natal de Puig i Cadafalch, el mercat del Rengle i la gran joia del Modernisme a Mataró: la casa Coll i Regàs. També podreu visitar una de les primeres obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataronense.

Nota: L’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró es reserva el dret a modificar o anul·lar les rutes, en cas d’inclemències meteorològiques o causes de força major.

domingo, agosto 23, 2009

Por todos tus desvelos. Por tu amor paternal. Hombres como tú hay pocos. Eres un padre ideal.




A Dios doy gracias por ser mi padre.
Por tus reproches y consejos.
Por el bien que me enseñaste
y de mi ser siempre cuidaste.

Por ser padre bondadoso,
lleno de paz y sabiduría.
Porque amas la verdad.
Justicia y rectitud en demasía.

Por ser mi padre amado
y enseñarme la caridad.
Sentimientos nobles te cubren.
No conoces la maldad.

Caballero noble y parco,
me enseñaste a luchar.
Aspirando siempre a lo más alto
y a mis sueños no renunciar.

Por aborrecer todo lo malo.
Por tus celestiales valores.
Por guiarme de la mano
en senderos llenos de flores.

Por tus palabras de aliento
en mis momentos más tristes.
Por tus silencios elocuentes
que me calman dulcemente.

Por tu mirada sabia y profunda.
Por tu expresión tan serena.
Por tu paciencia y tesón.
Torbellino de cosas buenas.

Por ser hombre testarudo
aferrado a tu convicción.
Por mantener en alto tus ideales
sin perder la calma o razón.

Por instruirme en la vida
y enseñarme a no mentir.
Por preocuparte por mis problemas
y recompensa no pedir.

Por enseñarme nobles valores:
el amor, rectitud y compasión,
justicia, desinterés, trabajo,
caridad, verdad y el perdón.

Por todos tus desvelos.
Por tu amor paternal.
Hombres como tú hay pocos.
Eres un padre ideal.

Por cumplir con tus deberes.
porque nunca me fallaste.
Porque contigo contar siempre puedo.
Hoy y siempre mi amor te entrego.

Porque siempre estás ahí,
tendiéndome tu cálido abrazo.
Por ser modelo en mi vida.
Por siempre creer en mí.

Por todo esto padre, te aprecio,
y a Dios de nuevo agradezco
por en mi vida tenerte a tí.

Esa mirada tuya


Si algún día me ves con otro
no pienses que deje de amarte
solo piensa que te quiero y
pretendo olvidarte.

Esa mirada tuya,
tan profunda y tierna
que lo dice todo
en medio del silencio.

Esa mirada tuya,
que eleva mi alma
e inunda mi ser
sin tocar aún mi piel.

Esa mirada tuya
tan indescriptible
que llena de amor
a este libre corazón.

Esa mirada tuya,
tan profunda y tierna
que me lleva a entender
que aún estoy viva y siento.

Esa mirada tuya...
Betty Lopez

UN VIDEO MUY BONITO

viernes, agosto 21, 2009

Carmen Sichar


http://romanticaempedernida.blogspot.com/2009/08/retazos-de-mi-primer-libro.html

SOLEDAD
Cuentos de mi niñez, que quedaron atrás
Perdidos en el tiempo,
No los he vuelto a ver mas.

Quiero recuperar un trozo de mi vida
Y tener la inocencia de aquella felicidad perdida.

Que largo es el túnel del pasado al presente
Me separan risas, lágrimas, todo esta revuelto ante mi,
Y yo, me siento angustiada y ausente.

Pues, sólo soy una sombra en el tiempo
Que va buscando siempre la felicidad,
Quizás sea una palabra que se dice en su momento,
Quizás la he conocido y no me puedo acordar.

Pasado y presente están atados a mi nombre,
Si miro atrás, veo sólo la inocencia de una niñita pobre
Y casi siempre mi soledad, mi yo interior, me dice Paciencia,
Mientras mi yo exterior, //Grita, todavía más//

En esta travesía entre la inocencia y la realidad,
Aunque este en compañía siempre va ligada a mi la soledad

La incomprensión acalla mis palabras,
Quedo muda de hecho pero, no de pensamiento
Yo, no quiero secarme como planta sin agua
Y busco el agua milagrosa en un desierto.

Las lágrimas son compañeras en mi camino,
Como lo es el rocío cuando acaricia a la rosa
Ellas resbalan jugueteando con mi destino
Buscando conmigo esta pequeña cosa,
Que ya no se, si la perdí, o la he perdido.

Carmen Sichar 20-1-1995 Can Masuet El Far.


Es un libro muy bonito con mucha humanidad un saludo de tu amiga Encarna

Weblogs externs recomenats

http://www.capgros.com/weblogs/
CAPGROS UNA BUENA REVISTA


http://www.associacioveinsmatarocentre.blogspot.com/

associacioveinsmatarocentre


http://romualdgrane.wordpress.com/

EL BLOG D'EN ROMUALD GRANÉ

Fragments corresponents al llibre: Rumuald Grané “Una reflexión sobre la última fase“ Ed. Fundació Viure i Conviure, Barcelona 2006. Pàgines 32 i 33



ASSISTÈNCIA DOMICILIÀRIA
Octubre 30, 2007 per romualdgrane
*****************************************************
Fragments corresponents al llibre:
Rumuald Grané
“Una reflexión sobre la última fase“
Ed. Fundació Viure i Conviure, Barcelona 2006.
Pàgines 32 i 33
*****************************************************
El que més sents en ambients de gent gran, es que els anys no perdonen. Mentre la dolència es suau es fa broma amb el si no fos, però, quant si sumen més anys i dolences i més greus, l’espai per fer broma es va reduint. I en especial quant veus que vas complicant l’existència a l’estructura familiar. Es planteja que es pot cobrir amb l’ajuda domiciliària, i hem de suposar que s’està disposat a portar a terme. Explica l’admirat Vicenç Navarro, el cas de la seva sogra, sueca, que anaven 5 personas en diferents moments a proporcionar-l’hi el que precisava durant el dia i la nit. No se si aquí materialment i econòmica fora possible, apart d’aquesta possibilitat s’hem planteja la possible anècdota al recordar que he viscut 50 anys en una escala amb 30 vivendes i que aleshores, fa una vintena d’anys, ja hi havia bastants avis, m’imagino que ara n’hi deuen d’haver més i fins i tot besavis, se m’ocorreig que si l’atenció domiciliaria fos a la sueca, l’ascensor deuria estar bloquejat. Perdoneu la ironia. Tot el meu anhel es cridar l’atenció, a qui tingui poder de decisió en aquest terreny, de la gran quantitat de gent gran que, segons ens anuncien els professionals en aquesta matèria. ens anirà acompanyant cada dia més.
AGRAÏMENTS
Juny 17, 2009 per romualdgrane
La veritat és que a mi sí que em semblaven importants les conclusions a què havia arribat, després de les, diguem-ne, anàlisis que crec he realitzat dins els diferents i variats àmbits, del més multifacètic món de que està formada aquesta residència. Però una cosa és la impressió colpidora que em pogués fer a mi la vivència directa i continuada, per partida doble —comptant amb la Flora— i una altra la que puguin experimentar els lectors de la meva Reflexió, i és en aquest punt on em sento, en sentit positiu, esmaperdut.
En cap moment m’havia esperat sentir l’elevat grau de comprensió amb el problema i de recolzament a les propostes que brollen de les meves conclusions. Em sento realment incapaç d’expressar els meus emotius sentiments. Simplement… moltes gràcies a totes i a tots i…, si no us fa por complicar-vos un xic la vida…, ajudeu-me a assolir, en el que pugueu i estigui al vostre abast, unes residències com cal. Més gràcies a:
Maria del Carme Alòs i Pintó, alcaldessa de Navarcles: “Molt encertat, espero que segueixis en aquesta línia d’encerts.”
María José Allende Maceirea, secretària general de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO: “…evitar que las residencias sean un gueto, tal y como tu denuncias.”
Pep Andreu, moderador al debat a TV Mataró sobre la Reflexió, col•laborador en la difusió de la Reflexió.
Jordi Badia Prió, gran amic, preocupat pel benestar social. “Et felicito, sobretot perquè, fins l’últim sospir, actuaràs pel bé comú.”
Víctor Baeta, fill d’uns residents i activista. “Perquè les residències siguin llocs amb qualitat de vida cal que els seus residents no siguin exclusivament assistits.”
Honorable Josep Bargalló, exconseller primer: “A la vostra disposició pel que convingui per al futur.”
Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró. Presidí la presentació de l’opuscle a Can Palauet de Mataró.
Antoni Bassas, Catalunya Ràdio. Entrevista a la ràdio
Aurora Bau, presidenta de l’associació Dret a Morir Dignament de Catalunya. Preocupada per l’existència i vida dels avis i col•laboradora.
Maria del Mar Bonet, cantautora: “M’afegeixo a les seves reivindicacions que contribuiran a millorar aquesta societat.”
Jaume Bosch, senador, interessat en la qualitat de vida especialment en l’etapa final.
Es un libro muy importante un saludo Encara

Romuald Grané. Mataró, 30 de maig del 2009



REFLEXIONS pel BUTLLETI REVIURE

Juliol 8, 2009 per Romuald grane

Estava previst que aquest escrit seria per comentar les darreres intervencions sobre l’any
PER LA PAU I EL DESARMAMENT, que estigueren magnífiques i per anunciar la del juny que serà a càrrec de la jove i ja veterana historiadora QUERALT SOLÉ , autora de llibres referents a les presons de Franco i de la repressió antifranquista, que serà molt documentada i professional. Explicat amb el seu saber dir.
Però també volíem comentar diferents aspectes de la ben muntada FESTA MAJOR, mes es a conseqüència del darrer espectacle que sorgeix una anècdota, una vivència, que per la seva importància i profunditat em sento obligat a variar el sentit i anàlisis de l’article, que tot seguit os explico. Deixarem com a cosa sabuda i admirada diguem que la part artística i passem a l’anècdota:Al acabar i en plena eufòria d’aplaudiments, s’acosta un amic, que no es resident, però conviu molt la marxa de la casa i amb un gran esperit clarivident, com es podrà deduir per les seves sentides paraules i em diu amb la veu marcada per l’emoció i els ulls guspireja’ns pel mateix motiu , i diu… Es clar, amb un personal així, es natural que tots estigueu tant contents, tant be, gairebé feliços. — Es referia als i les residents.– Una gent, no professional de l’escenari , que es capaç de tirar-se al mar sense xarxa, d’una manera integral, sense reserves, en que els veus que per a ells, per a elles, en aquell moment ja es podria acabar el mon, doncs el seu objectiu, -i l’estant assolint en aquells instants d’una manera palpable, indiscutible, – de fer feliços als avis/es, de proporcionar-los uns moments d’alegria i plaer es tot el que anhelen. Ni els preocupa pensar si seran compresos. Tenen molt a dins del seus sentiments la seguretat de l’estima dels avis en la immensa majoria. No podem ignorar que estem dins una aurea d’espiritualitat. En aquells moments el que compta son els sentiments, l’amor entre els humans. L’estima més profunda.
Interpretava l’amic, i jo plenament d’acord, que quant les persones poden arribar a n’aquells nivells d’elevació, difícilment pot tractar-se de persones de les que en diem de dues cares. Es temptador caure en la personalització i comparar noms i actuacions, mes jo crec que ens hi perdríem. Els que tota la nostra fe, la tenim en l’esser humà, com a creador de totes les perfeccions i –perquè no?- també del contrari, ens adonem de l’importància de crear les circumstancies adequades a l’entorn, perquè cada u pugui desenvolupar i posar de manifest les seves característiques positives. Es quant ens trobem en aquells metafísics instants en que si
realment existeixin Deus caldria filar prim per tal de distingir els Deus dels humans i ven segur que instants així es quant han fet dubtar a alguns filòsofs de qui a fet a qui, si Deu a fet a l’home, no sabem per quin motiu, o be l’home a creat la figura divina quant s’ha sentit tant elevat, tant enaltit. Teníem damunt l’escenari uns essers senzills, més aviat imbuïts d’una profunda humilitat, encara que en aquells moments pogués semblar el contrari. Tant sols aquesta profunda i reial humilitat fa possible, que en qüestió de segons aquella aparent, però amb fonament, deesa, de damunt l’escenari es converteixi amb una abnegada cuidadora d’un avi o avia gemegosa que no sap que desitja, -o necessita més,- si acabar de patir, o intentar refer-se una mica dins el seu mon massa obscur. I aquella deesa que fa uns moments la fet vibrar i riure, des del escenari, ara ha d’intentar fer una mica de llum dins la foscor de l’avi des d’un altre perspectiva, dun altre extrem del camp de joc.
I aquí es on l’amic ha sapigut discernir la dualitat de personalitat que tal vegada alguns dels propis interessats no ho han copsat amb prou profunditat
Sense lloc a dubtes, aquella global i brillant actuació, que no perseguia altre objectiu que distreure i fer passar una bona estona d’alegria i plaer, objectiu assolit plenament, ens ha posat de manifest amb més intensitat de la que coneixíem, la importància de les diguem activitats col•laterals per magnificar la professió geriàtrica, endolcint i suavitzant l’allargament de l’existència que les pastilletes sembla que no preveuen fi
Es evident que per arrodonir l’escrit i fer-lo més intel•ligible caldria aplicar-li excepcions que tal vegada ens ajudarien a justificar regles. Caldria matisar molts punts, ja que està clar que no estem tant sols entre el blanc i el negre i no es que menystinguem el concepte ja que no defugim dedicar-hi algun comentari més endavant. Però si que encomanada l’emoció de l’amic i amb una mica de precipitació, doncs la majoria ja sabeu que emprenc viatge pràcticament en quant acabi l’escrit .
Mercès en abundància per a tothom.
Mataró, 30 de maig del 2009
Romuald Grané.
Es una gran persona a la que yo aprecio mucho. Ya me gustaría a mi a su edad tener esa mente tan clara, que siempre sabe lo que dice. Gracias por haber tenido la oportunidad de conocerle.
Un saludo de su amiga Encarna

martes, agosto 18, 2009

Poema de una amiga al que aprecio mucho




EROS

Un mismo río circulando por las venas

Dos cuerpos juntos fundiéndose en la arena

Unos dedos recorriendo ávidamente

El terciopelo de otro cuerpo ardiente.



Es el amor en su carnal faceta

Es lo perfecto de la unión terrena

Es el éxtasis, el sueño, la locura

Es el deseo carente de cordura.

Es el hombre y la mujer, piel contra piel

Es la materia, la carne y el sudor

Y aquel suspiro escapándose del pecho

Es el instinto, la erótica........ el amor.


Julia L.P.

gracia Julia por este poema tan bonito

domingo, agosto 16, 2009

El amor no pasará jamás


Aunque yo no hablara todas las lenguas de los hombres

Y de los ángeles, Si no tengo amor, soy como una

Campana que resuena o un platillo que retiñes

Aunque tuviera el don de la profecía y conociera

A todos los misterios y toda la ciencia,

Aunque tuviera toda la fe, una fe capaz

De trasladar montañas, Si no tengo amor,

.Aunque o soy nada. Aunque repartiera todos mis bienes
Para alimentar a los hombres y entregar mi cuerpo
Alas llamas .si no tengo amor, no me sirve de nada

El amor es paciente, es servicial, el amor no es envidioso,
No hace alarde, no se envanece, no procede con bajezas,
No busca su propio interés, no se irrita, no tiene
En cuenta el mal recibido, no se alegra de las injusticias,
Si no que se regocija con la verdad .El amor todo lo disculpa,
Todo lo cree, todo lo espera, todo lo soporta.

El amor no pasará jamás

martes, agosto 11, 2009

L’Ajuntament, a través del Fons Estatal d’Inversió Local, ha canviat els semàfors de Mataró per òptiques de tecnologia LED.

Notícies » Tots els semàfors de Mataró funcionen amb bombetes de tecnologia LED
Data publicació: 11/08/2009

Tots els semàfors de Mataró funcionen amb bombetes de tecnologia LED
Redueixen el consum energètic i milloren la seguretat a la via pública


Semàfor amb òptica LED
L’Ajuntament, a través del Fons Estatal d’Inversió Local, ha canviat els semàfors de Mataró per òptiques de tecnologia LED. La instal·lació de les noves làmpades ha tingut un cost de 598.799 € (iva inclòs), ha anat a càrrec de l’empresa Aeronaval de Construcciones e Instalaciones, S.A. (ACISA) i va finalitzar el passat mes de juliol. Abans d’aquest projecte, el 7,5% dels semàfors de la ciutat disposaven d’aquesta tecnologia mentre que ara s’ha arribat al 100%.


Les làmpades LED per a la senyalització lluminosa utilitzen un 10% de l’energia consumida per les làmpades incandescents i tenen una durada 50 vegades superior, són més fiables, milloren la seguretat a la via pública i redueixen el cost de manteniment.

El passat mes de desembre, l’Institut per a la Diversificació i Estalvia d’Energia (IDAE) del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç va atorgar, a través d’un programa d’ajuts, 4.748 òptiques LED a l’Ajuntament per millorar la il·luminació i el consum energètic dels semàfors de la ciutat.

Les obres estan finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), que pretén crear ocupació mitjançant l’execució d’obra pública. L’Ajuntament durà a terme 52 obres amb els ajuts del FEIL, que suposen una inversió de 21 milions d’euros a la ciutat i una previsió d’ocupació d’uns 700 llocs de treball.

domingo, agosto 09, 2009

Poema de una amiga al que aprecio mucho


PARA NUESTRA AMIGA ISABELA

Senderos olvidados en la luz de un pasado,
Huellas profundas en un trozo de tierra,
Sólo las sombras de una ilusión estaban a tu lado;
Caía la tarde y brillaba la primera estrella.

El aire, con mano invisible,
Acariciaba tus negros cabellos,
Tu cuerpo, un tanto sensible
Espera la noche, para encerrar hermosos sueños.

Sueños en que la rosa de la vida quedó dormida
Se paso un año tras año, casi la vida entera,
Buscando el despertar, en una nueva primavera.

El tiempo, un viejo amigo,
Te ha traído luces y sombras,
Y un tesoro escondido
Que a ti te honra.

Das amor y lo recibes,
Crees en Dios, y con él vives,
receptora de amor y de vida
Nos das calor y alegría.

Buscas palabras perdidas, que con el viento han volado
Pero, nuestra amistad y nuestro corazón, estarán siempre a tu lado.

Deseamos que esta amistad, sea eternamente el hilo invisible que nos una.

Con el cariño de todas
Carmen Sichar

Un dia feliz con mi hija


Hoy he estado almorzando con mi familia en una casa de pages, es una maravilla poder estar relajada hablando con ellos y comentar todo lo que te preocupa de la vida.
Esta experiencia la tendríamos que hacer todas las personas más a menudo y ahora me siento más feliz al saber como piensan y como enfocan la vida. A veces pensamos que nuestra manera es la mejor y nos equivocamos, cada persona la ve diferente y hay que dar la razón a quien la tiene porque la verdad absoluta no existe.
A mí me ha costado mucho de reconocer porque hemos sido criados en otros momentos en que lo que decía el padre era lo que valía y cuesta un poco cambiar el chip.
Yo me siento casi liberada pero siempre te queda un residuo de lo que has pensado durante tantos años. Yo soy una persona que siempre he tenido unos pensamientos más avanzados a mí época y también me ha costado de asimilar.
Un saludo para todas las personas que piensan como yo,la vida de los hijos y de los nietos es suya y no podemos mandar, pero al menos estaremos a su altura en conocimientos para que no nos digan que somos unos carrozas.
Un saludo de la ABUELA marchosa







Amor de madre



Agradezco a Dios
por los hijos que me dio;
no pudo darme otros mejores,
porque los que tengo son únicos...
son como ángeles.

Porque me basta con una mirada
para saber cuánto me aman.

Cuando están tristes,
daría mi vida por verlos sonreír;
no hay felicidad más grande para mi
que verlos llegar diciendo:

¡Hola mamá!

Gracias Señor, por darme esos tesoros
que son como joyas de gran valor.

Te pido Señor,
que me ayudes a ser una buena madre,
a darles un consejo
cuándo lo necesiten,
una palabra de aliento
cuando se sientan tristes.

Ayúdame a guiarlos en este largo camino
que tienen que recorrer.

Concédeme llegar a verlos
llenos de felicidad
con sus parejas y sus hijos
formando un bonito hogar.

Colaboración de Irma
Estados Unidos

POEMA



Mi niño

Miré tu carita sonriente;
te escuché hablar con tal pasión
de aquellas metas que alcanzar quieres
y que tanto desea tu corazón.

Tus ojitos poseían un brillo
tan hermoso como el de las estrellas;
y no parabas de hablar
de las hazañas del día.

Te mirabas tan feliz, tan contento
que por un leve momento
vino a mi mente el recuerdo
de cuando en mis entrañas vivías.

Recordé que me pateabas,
provocando una leve molestia
en mis costillas,
y a pesar del dolor me sonreía.

Hoy se que jamás volveré
a experimentar el milagro de la vida;
pero se también que jamás olvidaré
que Dios te envió a dar alegría a mi vida.



Colaboración de Isabel Pinedo Martínez
México

lunes, agosto 03, 2009

La Generalitat reconeix dos grups de recerca del TecnoCampus





La Generalitat reconeix dos grups de recerca del TecnoCampus

Es tracta del Grup de Tractament del Senyal i del Grup de Recerca Aplicat en Benestar Econòmic del Territori

per capgros.com - 23/07/2009 10:00 (192 lectures)
Dos grups de recerca vinculats al parc científic i de la innovació TecnoCampus han rebut un reconeixement de la Generalitat per la seva tasca. Es tracta del Grup de Tractament del Senyal i del Grup de Recerca Aplicat en Benestar Econòmic del Territori. En el primer cas, es reconeix la llarga trajectòria d’un grup constituït l'any 1995 per iniciativa del doctor Marcos Faúndez, professor de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, i que està especialitzat en reconeixement biomètric de persones (cara, ulls, mans, veu, signatura on-line i empremta dactilar). Pel que fa al segon grup, liderat pel doctor Josep Maria Raya, professor de l'Escola Universitària del Maresme, la Generalitat el considera un grup de recerca emergent. Els reconeixements els ha concedit la Generalitat a través de la Direcció General de Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. El TecnoCampus vol potenciar en els propers anys els treball de grups de recerca com aquests dos que han estat reconeguts, com u dels principals valors del parc tecnològic.

Des d’impulsar l’aplicació de les noves tecnologies als sectors de la nàutica i la salut fins la creació d’un campus universitari residencial, passan

Els experts presenten més de 80 propostes per impulsar el Mataró Marítim

Els grups polítics destaquen el consens i compromís al voltant del projecte i la qualitat de la tasca realitzada pels grups de treball

per Judith Vives - fotos R. Gallofré - 23/07/2009 17:31 (348 lectures)



Des d’impulsar l’aplicació de les noves tecnologies als sectors de la nàutica i la salut fins la creació d’un campus universitari residencial, passant per un centre d’alt rendiment marítim, la creació de centres de thalassoteràpia o la implementació de noves fórmules per a la gestió dels residus marítims. Aquestes són algunes de les propostes de futur que han fet els experts de diversos àmbits que participen en el projecte Mataró Marítim, i que hauran de servir ara per acabar de definir els objectius estratègics i elaborar un pla d’acció. La cinquantena d’experts que formen part dels tres grups de treball creats al voltant d’aquest projecte que vol convertir el mar en el motor del desenvolupament econòmic de la ciutat han estat treballant els darrers mesos en aquestes propostes, de les quals van donar compte ahir en un acte celebrat a Can Palauet. Ho van fer davant la comissió d’impuls del projecte, integrada per representants de tots els grups municipals -excepte la CUP- i presidida per l’alcalde, Joan Antoni Baron.

La presentació de les propostes va anar a càrrec de dos representats de cadascun dels grups de treball que s’han creat, centrats en els àmbits de l’oci i el turisme, la indústria marítima, els serveis nàutics i les empreses tecnològiques, i el coneixement, la recerca, la salut i el benestar. Les propostes s'han recollit en un total de 85 objectius estratègics que a partir d’ara hauran de ser valorats. “Ara totes aquestes propostes s’hauran d’estudiar i prioritzar”, explica la vicepresidenta executiva del projecte, la regidora Alícia Romero, que destaca la gran implicació dels experts i dels professionals que formen part dels grups de treball. Aquests experts, recorda Romero, col·laboren amb el projecte “de forma totalment desinteressada i donant hores de feina perquè s’estimen aquesta ciutat i aquesta comarca”. Segons Romero, alguns d’aquests participants han expressat, fins i tot, la seva voluntat “d’apostar econòmicament” en algunes de les propostes que es duran a terme. La regidora explica que els eixos claus del projecte són el benestar, la cultura i el coneixement, i les propostes en aquests àmbits seran les que es prioritzaran. Romero recorda també que el projecte es desenvoluparà en deu anys. Durant aquest any es farà un calendari i es presentarà una proposta de model organitzatiu, així com també s’enllestirà un primer Pla d’accions a curt termini.

La sessió va servir també per visualitzar l’elevat consens polític dels grups municipals a l’entorn d’aquest projecte, aprovat l’octubre del 2008 a partir d’una proposta inicial del PPC, a la qual es van afegir els treballs previs realitzats al voltant de la proposta de desenvolupament del front de mar aprovada l’any 2006. Totes les fonts consultades han coincidit en remarcar aquest consens polític així com també la qualitat de la feina i el compromís de la cinquantena d’experts amb el projecte. “Hi ha una gran unanimitat en el projecte i a més comptem amb gent de primer nivell que no hauríem pogut pagar”, expressa el cap del grup municipal de CiU, Joan Mora, que qualifica les propostes presentades de “clares, assenyades i molt ambicioses”. El portaveu d’ERC, Francesc Teixidó, destaca també la “capacitat del grup d'haver anat molt més enllà dels tòpics mataronins clàssics”. Per la seva banda, el cap del grup popular, Pau Mojedano, celebra que les conclusions dels experts vagi en la línia de les propostes recollides en la seva proposta que va defensar el PPC.

domingo, agosto 02, 2009

Las residencias no solo tienen que ser lugares de acogida para la gente mayor con necesidad de ayuda sino que tiene que dar cabida a jubilados en plen


">

Las residencias no solo tienen que ser lugares de acogida para la gente mayor con necesidad de ayuda sino que tiene que dar cabida a jubilados en plenas facultades y con ganas de desarrollar actividades.
Las residencias no solo tienen que ser lugares de acogida para la gente mayor con necesidad de ayuda sino que tiene que dar cabida a jubilados en plenas facultades y con ganas de desarrollar actividades.

*

Nombre:
Romuald Grané i Vilaseca