lunes, abril 21, 2014

Una estrella perdí en el camino Llevo muchos días buscando Para poder decirle lo bien que lo estoy pasando Ala luna le cuento mi secreto y ella se ríe pensando los buenos pensamiento que bonito es el amor cuando es verdadero si lo sabes cuidar será muy duradero

viernes, abril 11, 2014



Me hago  la  valiente mas perdí todo

hoy solo quiero reír llorando

no puedo creerlo
 
no sabia que existía este sentimiento

Dibujar una sonrisa con el alma rota

Tengo hambre. Como algo
 
si tengo frío. Me caliento

si algo me duele grito

pero ¿como hago entender al corazón

y no puedo creer me duele el alma

solo miro al cielo y adiós le ruego.,


Avui en la nostra secció d'opinions parlarem del tema de violència de gènere. És cert que pràcticament vam parlar del tema a finals d'any, però malauradament és un tema que segueix d'actualitat, hem canviat d'any però ja han hagut dones mortes en mans de les seves parelles o ex parelles i tantes altres que no havent mort continuen patint dia a dia maltractament.
Avui no vull parlar de què és la violència de gènere, només vull compartir preocupacions que em vénen a partir d'alguns comentaris que sento, al carrer, en reunions o simplement al voltant d'una taula amb amics i amigues:

- Hi ha gent que m'ha dit que és cert que hi ha violència de gènere, però que la gran part dels maltractadors no han estat espanyols sinó immigrants. Suposo que amb això hem d'interpretar que abans de que vinguessin immigrants a l'Estat Espanyol no hi havia violència cap a les dones o que no hi ha cap espanyol que en practiqui.

- També he sentit innumerables vegades: però és que també hi ha moltes dones que maltracten a les seves parelles i moltes que s'inventen haver patit violència per treure avantatges en una separació. L'altra dia un advocat em deia que fins hi tot alguns professionals recomenaven a les dones que ho fessin.

Em preocupa perquè crec que és un tema suficientment greu com perquè es banalitzi. En el món, la violència cap a les dones està considerat com un problema de salut pública i no ens ajuda quan ho intentem justificar o treure importància. No vull dir que totes les dones siguin bones persones ni que tots els homes siguin dolents, però des de la prehistòria, les dones sempre s'han endut la pitjor part, i ens han inculcat que hem de ser les cuidadores, les patidores, les submises, les callades... i el com parlem de la violència de gènere no ajuda a eradicar el problema.