martes, diciembre 29, 2009

M. ROSER LLOPART I TRIAS



       LA  MÀGIA  DE  NADAL



El dia de Nadal té quelcom de màgia

                                          des dels més petits fins els més grans
ens obre el cor d’una tendresa dolça
que ens fa més sensibles i més humans.


Tots en passem de penes i d’angoixes
de coses que ens fan mal i ens entristeixen
potser de ràbies, rancors o be d’enveges
també de lluites, d’afanys i de neguits.


Però al dia de Nadal, sembla que passi
un vel suau, per el nostre cor adolorit
i aquests dolor que sempre ens neguiteja
es va calman amb la Màgia de la Nit.


Aquesta Nit que neix en un pessebre
l’Infant més tendre, dolçs i compassiu
fa que el nostre cor senti la Seva Màgia
del perdó i de l’Amor, dins nostre pit.

                           
                                                   

                                                                       M. ROSER   LLOPART   I   TRIAS

        Nadal   2009

sábado, diciembre 26, 2009

FRASES CELEBRES

Antes de pedir dinero prestado a un amigo, decida cuál de las dos cosas necesita más. proverbio estadounidense

El dinero es la tarjeta de crédito de los pobres. - Herbert Marshall McLuhan

Cuida de los pequeños gastos; un pequeño agujero hunde un barco. - Benjamín Franklin


Lo que tiene precio, poco valor tiene. - Friedrich Nietzsche

Un hombre verdaderamente rico, es aquel cuyos hijos corren a sus brazos aun cuando tiene las manos vacias. - anónimo

Gasta siempre una moneda menos de lo que ganes. - Cesare Cantú

FRASES

"Un hijo mal amado es un hombre perdido" (Gilbert Cesbron)

"Cuando educas a tu hijo educas también a tu nieto" (El Talmud)

"Enseñar es aprender dos veces" (Joseph Joubert)

"Los ejemplos corrigen mucho mejor que las reprimendas" (Voltaire)

"Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres" (Pitágoras)

"El secreto de la educación está en el respeto al discípulo" (Ralph W. Emerson)

"Enseñar a quien no tiene curiosidad por aprender es sembrar un campo sin ararlo" (Rchard Whately)

"El principio de la educación es predicar con el ejemplo" (A.R.J. Turgot)

"Un profesor trabaja para la eternidad: nadie puede predecir dónde acabará su influencia" (H.B. Adams)

"La educación es la puerta a los demás derechos" (Katerina Tomasevski)

"El espíritu de la educación es el conocimiento, no de los hechos, sino de los valores" (Willian R. Inge)

"Educar no es dar carrera para vivir, sino templar el alma para las dificultades de la vida" (Pitágoras)
"Si domas a un caballo con gritos, no esperes que te obedezca cuando le hables" (Dagobert D. Runes)

"La educación consiste en enseñar a los hombres, no lo que deben pensar, sino a pensar" (Calvin Goolidge)

"Si cree usted que la educación es cara, pruebe con la ignorancia" (Derek Bok)

"Nunca escribo mi nombre en los libros que compro hasta que los he leído, porque sólo entonces pudo decir que son míos". (Carlo Dossi).

"No es mejor maestro el que sabe más, sino el que mejor enseña". (Vanceli)

"La utilidad de los libros es que inspiran y ayudan al hombre para entender y descifrar su propio corazón". (Vicente Ferrer).

"La mayor sabiduría que existe es conocerse a uno mismo" (Galileo Galilei)

"El libro es un alimento que no tiene fecha de caducidad". (Josep Mª Espinás)

Lo que aprendes estudiando se olvida viviendo; lo que aprendes viviendo no se olvida estudiando. Si quieres aprender para siempre no estudies, ¡vive!.
"La educación y la cultura son la base del progreso y de la felicidad de los pueblos". (de autor que ignoro)

UN POEMA MUY BONITO


Amor de adolescentes

Te esperaré en el mar,
escuchando tu voz entre las olas,
ellas mi dirán la música,
que estás escuchando ahora.

Seguro que no te hará estremecer,
sería imposible que sintieras tanto amor,
yo aún guardo la letra en un cajón.

En el cajón de los olvidos,
donde guardo los recuerdos,
de mi primer amor.

Y hay estamos tu y yo,
tú con tu enamoramiento
de adolescente,
yo con mi cariño ardiente.

Deseando tus caricias,
tu susurrar al oído,
mientras sonaba la música,
de aquellos desconocidos

Nos envolvíamos de ternura,
descubriendo palabras de amor,
tú me decías lo que me querías
pero todo se queda en una canción.

Espero que tú me eches de menos,
como te estoy echando yo,
no te guardo en el olvido,
a veces hurgo en el cajón.

Maria José Robledo

Gracia Maria jose por este poema tan bonito un saludo de tu amiga Encarna


viernes, diciembre 25, 2009

L’objectiu de l’acord és facilitar la mobilitat de la gent gran per incentivar i facilitar la participació dels usuaris del Casal als actes que s’hi organitzen

Els usuaris del Casal de la Gent Gran del Parc Central tindran descomptes a l’aparcament de la plaça d’Espanya

 



La signatura del protocol de col·laboració ha tingut lloc  al mateix Casal


La regidora de Gent Gran, Núria Aguilar, i la presidenta de l’Associació Casal Gent Gran del Parc de Mataró, Carme Iglesias, han signat avui un protocol de col·laboració per facilitar descomptes als usuaris del Casal Municipal de la Gent Gran del Parc Central que utilitzin l’aparcament de la plaça d’Espanya.

L’objectiu de l’acord és facilitar la mobilitat de la gent gran per incentivar i facilitar la participació dels usuaris del Casal als actes que s’hi organitzen. El col·lectiu de gent gran s’afegeix així a la llista de col·lectius i entitats que tenen signats acords similars a Mataró per afavorir la participació en activitats culturals, esportives, educatives o de comerç amb descomptes a l’aparcament.

Els avantatges per als usuaris del Casal Municipal per a la Gent Gran del Parc es regularà mitjançant un conveni entre l’associació i l’empresa municipal Gintra, que gestiona els aparcaments públics de Mataró. L’Associació del Casal de la Gent Gran del Parc de Mataró rebrà vals de descompte del 50% de l’import de l’aparcament per lliurar als membres de l’entitat i als usuaris de l’equipament en general.

L’entitat es compromet a difondre aquest servei en els diferents actes que organitzi. Els vals de descompte estan disponibles a partir d’avui.

S’estableix un període de prova de 3 mesos per valorar l’impacte i ús real dels tiquets. Si la iniciativa té prou èxit, l’acord tindrà vigència durant 1 any

felicidades por esa buena idea  para la Tercera edad un saludo Encarna

martes, diciembre 22, 2009

El dia de Nadal, quan era l´hora de les postres, dels turrons i de les neules, els petits de la casa,


Entra Pili

Narcís Comadira, poeta i escriptor en un recull d’articles que titula “Fórmules Magistrals”, en dedica un a l’escudella i carn d´olla. Més que explicar la recepta de cuina, Comadira ens endinsa en la textura, l’olor de l’escudella de Nadal.

Diu Comadira:

I, a més, ja em diran si no fa Nadal aquella oloreta que surt lenta del xup-xup de les olles. Aquell devessall d’ingredients que hi bullen i que, vessats a les plates, són com un present del tió o del corn de l’abundància: les patates mantegoses, com de vori, la col com malaquita apastelada, els cigrons com topazis, el crit taronja de la pastanaga, el negre lluent de la botifarra, el rosats de les carns, des del tendre i translúcid de la cansalada al més terrós de la vedella, passant per rosat primaveral de la gallina o del braó del xai. Quin bé de Déu.

I la pilota, de consistència una mica pastosa, de gust una mica innocent , infantil, i de forma tant poc de pilota, vull dir de pilota local, esfèrica. Més aviat de forma de pilota de rugbi esprimatxada. No cal que m’hi esplai més, tothom sap de què parlo.

I la sopa prèvia, l’escudella, que tradicionalment era espessa, d’arròs i fideus, però que per Nadal es sofistica, es fa només de pasta, normalment amb galets, ben grossos i amb pilotilletes de carn. Una escudella grassa, opalescent, aromàtica i reconfortant.

Per fer vibrar tall i vianda res millor que uns tronxos d’api cruixents, uns ravenets pelats, unes desfiles d’all tendre i unes olives negres.



El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro i figures de fang de personatges de la vida rural. A la societat tradicional catalana el pessebre era representatiu i emblemàtic de les festes, molt abans que l'arbre de Nadal fos introduït.

El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, encara que ha sofert tantes evolucions que això no es pot assegurar. L'origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes.

El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen. Les primeres figures no arriben a Catalunya fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions.

Una particularitat del pessebre de Catalunya i al País Valencià és la figura del Caganer.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col•locar una figura cagant, es creu que el caganer amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'Església i es relaciona amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar.



El dia de Nadal, quan era l´hora de les postres, dels turrons i de les neules, els petits de la casa, s’enfilaven a la cadira, i dempeus, l’un darrera l´altre recitaven “la dècima de Nadal”. Més tard en deien ”el vers de Nadal”. El nom de “dècima” s’ha anat perdent.

El costum encara perdura en aquest segle XXI, com una tradició de l’àpat de Nadal, perquè a moltes escoles, els mestres han decidit ser transmissors d’aquesta tradició.

Quan s’acabava de recitar, l’infant passava el platet entre la família per recollir alguns diners. I es recitava:

“Senyors i senyorets
Doneu-nos la voluntat
Que si no ens la doneu
Us farem dolor de cap”

Els aplaudiments i les lloances tancaven la festa.


Dites (COMENTARI DE LA PILI)

Quan el Nadal nada, assenyala bona anyada

Molta pluja per tot l´any, alegria per tot l´any

Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal

Fins el dia de Nadal, no és hivern formal

Qui per Nadal no fila, tot l’any sospira

Neus per Nadal, salut per l’any

Nadal never, blat al graner

Per Nadal qui res no estrena res no val


I, per acabar, totes us desitgem un...

BON NADAL!

PRESENTACIÓ DELS POEMES


L’ENCARNA).

Al teu costat tens la persona indicada. Tu mateixa.

PRESENTACIÓ DELS POEMES


AGRAÏMENT DE L’ENCARNA A LA ROSA MARIA LLOMPART

Y por si fuera poco, saberme querida por muchas personas que me respetan y me quieren por lo que soy

A CIERTA EDAD


Dicen algunos que, a cierta edad, después de los cuarenta, nos hacemos invisibles, que nuestro protagonismo en la escena de la vida declina, y que nos volvemos inexistentes para un mundo en el que sólo cabe el ímpetu de los años jóvenes.



Yo no sé si me habré vuelto invisible para el mundo, es muy probable.

Pero nunca como hoy fui tan consciente de mi existencia, nunca me sentí tan protagonista de mi vida, y nunca disfruté tanto de cada momento como ahora.



Ahora se que no soy la princesa del cuento de hadas y que no necesito que me venga a salvar un príncipe azul en su caballo blanco, por que ni soy una princesa, ni vivo en una torre, ni tengo a un dragón que me esté custodiando.



Y por si fuera poco, saberme querida por muchas personas que me respetan y me quieren por lo que soy, si,… así un poco loca, mandona y muchas veces terca. También cariñosa, platicadora, besadora, abrasadora y a veces por algún motivo, triste, por que también tengo mis momentos tristes, esos en que pongo mi cara larga con un aire de pensante y me da por llorar.



Hoy me doy cuenta que no soy una mujer invisible.

Paloma Azpilicueta, del Centre de Psicologia de Mataró.


Paloma, bona tarda! Has començat a gastar compulsivament? .

Em sembla que, qui més qui menys... totes haurem fet alguna compra. Escoltem què ens explica avui la Paloma... No us perdeu aquest Apunt psicològic tan interessant!



En aquestes dates nadalenques és gairebé impossible no caure en el parany que la publicitat, present a tot arreu, ens para, donant-nos gat per llebre: com més comprem, més feliços serem i també més feliços seran tots els membres de la nostra família. Els que segur que seran més feliços són els grans magatzems, que s’emporten la palma en el terreny publicitari.

Que les coses ens poden donar satisfaccions no té dubte. Una roba maca, un bon disc o un bon llibre, un electrodomèstic o el que sigui, ens poden fer la vida més amable i còmoda. Però, ¿és realment cert que com més coses tenim i més cares són aquestes, ens sentim millor? Penso que no és així.


Molt sovint, és tant el temps i l’esforç dedicats a guanyar diners per comprar... el que sigui, que acabem esgotats, nerviosos, de molt mal humor i, de passada, desatenem coses molt importants de la vida. Com, per exemple, l’afecte i la companyia dels altres, una bona conversa, riure, participar en activitats d’interès comú o col·lectiu, seure i deixar que els nostres pensaments volin...


Pensant en els nens, tots sabem molt bé que es poden entretenir i divertir amb qualsevol cosa: una corda, una nina, una pilota, unes cartes, animals de plàstic, dos peces de roba vella per disfressar-se, etc... i algún adult que passi per allà i els hi dediqui una mica d’atenció. Però no, cal la última maquineta, l’últim joc d’ordinador, la moto quasi de veritat... I el pare o mare que no els hi pugui comprar se sent bastant desgraciat.

Hi ha un refrany castellà que ens ve al pèl, en aquest moment, per expressar una cosa molt certa: No hay mal que por bien no venga. I és que, en el moment actual, en què tanta gent té dificultats econòmiques degut a la crisi,  pot ser una bona ocasió per no deixar-se emportar tant per la inèrcia, (comprant de manera irreflexiva i innecessària), per aguditzar l’enginy i per buscar maneres diferents de disfrutar sense gastar tant. Per acabar, un suggeriment: la capsa de “Juegos Reunidos” que segur que encara és a moltes cases i amb la qual tota la família pot disfrutar: Bueno, bonito y barato.

lunes, diciembre 14, 2009

A Catalunya hi ha 332 biblioteques públiques i 11 bibliobusos que formen part del Sistema de Lectura Pública

El carnet de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra serveix per a totes les biblioteques públiques de Catalunya

La Comissió Mixta del Món Local, integrada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i els ens locals, ha aprovat que mitjançant un sol carnet de biblioteca es pugui accedir a qualsevol centre de lectura pública de Catalunya.
 
La mesura, que és efectiva des de l’1 de desembre, té l’objectiu de facilitar l’accés i utilització dels serveis de les biblioteques públiques de Catalunya. Així, els usuaris no hauran de canviar de carnet, sinó que poden fer servir el que ja tenen per accedir a totes les biblioteques del sistema.
 
A Catalunya hi ha 332 biblioteques públiques i 11 bibliobusos que formen part del Sistema de Lectura Pública. Aquestes biblioteques són en la seva majoria de titularitat municipal i reben el suport de les diputacions provincials, els consells comarcals i el Govern de la Generalitat. Fins ara, es donava el cas que la ciutadania podia necessitar més d’un carnet d’usuari en funció del territori o de la titularitat de la biblioteca.
 
Actualment hi ha 2.635.281 usuaris amb carnet a tot Catalunya, 42.597 dels quals són carnets fets a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.
 

sábado, diciembre 05, 2009

Hoy es un gran dia para mi


Como soy yo

Baja, -analizo mucho mis actos,
Muy impulsiva – no se decir no alas personas – muy caritativa
Muy nerviosa –muy exigente con migo- muy preocupadas con los problemas de los demás –


Carácter:
Impulsiva muy fuerte –no soporto alas personas que ofende queriendo-
Siempre exijo más de mi –risueña- mucho genio- canto mucho cuando me siento feliz

Personalidad:
Muy fuerte –siempre quiero que las personas sean coherentes –
No comprendo  alas personas que no tienen alusiones en la vida hay ratos malo y otros que no son tan malos y hay que sacarle partido ha todos los momentos que vivimos .Ya se que eso es fácil decirlo y es muy difícil de poner en practica solo se aprende cuando lo pasas mal muchas veces

Físicamente
Muy fuerte no paro asta que me quedo sin fuerzas- tengo mucha fuerza de voluntad-
Siempre acabo lo que empiezo –soy debí cuando se trata de mi familia pero siempre le ago frente alos problemas - tengo mucha fuerza de volutas  –algunas veces  tengo que lamentar al no haber dicho que no- ha tiempo cuando me lo pide ayuda .Bueno en una palabra soy un poco rrarilla un saludo para todas las personas que piensen mas o menos como yo

Chistes

Un señor, en un restaurante, llama al camarero:
Camarero, ¿El pescado viene solo?
No, se lo traigo yo.

¿Qué le dijo un plátano a una gelatina?
Todavía no me desnudo y ya estas temblando.

Doctor, doctor tengo complejo de perro.
¿Desde cuándo?
Desde que era cachorro..

viernes, diciembre 04, 2009

Un ángel en mi vida


Un ángel en mi vida
La palabra ángel significa mensajero, nos traen paz, alegría y protección entre otras cosas más, hay una muy esencial, te conoce mejor que uno mismo, nos guía y nos guarda. Yo creo en ellos, pues hace ya unos cuántos años hasta mí llego uno. Yo había padecido cáncer de mama y al poco tiempo de haber terminado la radio terapia. Un día de verano vino a visitarme una persona para una sesión de tarot, ( soy tarotista) en un momento de la sesión, no sé ni como empecé a hablar de mi misma, de la enfermedad que había dejado atrás. Él me dijo – Sigue siendo como eres ayudando a los demás, sigue con tu fe y deja los miedos atrás. Puso dos dedos de sus manos encima de mi pequeña mesa redonda y continuo hablando. –Ves mis dedos son dos líneas paralelas, el cáncer no te tocara más, irás paralelamente a su lado. Cada año me hacen las mamografías, en este fin de año se cumplirán once años, hasta el momento presente mi cuerpo esta limpio de esta enfermedad llamada cáncer. Por ello doy las gracias día a día a Dios y a los ángeles. Este ser que vino a mí, también ayudo a una amiga mía y el familiar que estaba enfermo sano.
un saludo Carme de tu amiga Encarna

lunes, noviembre 30, 2009

Com va interessar-se per fer un blog?


la Mireia como estas acabo de ver la entrevista que me has echo y me parece bien que las personas que nos gusta hacer cosas por los demás, nos unamos y todo seria mas fácil    y doy  gracia  ha Dios por haberte conocido me ha gustado que siendo tan joven tengas esas ganas de conectar con la Tercera Edad un saludo Encarna


No hi haurà qui em pari per assolir les meves metes”.

dilluns 30 de novembre de 2009



Nascuda a Villanueva del Trabuco, Màlaga, ara fa 64 anys ,Va venir a Mataró per treballar a la confecció, s’ha redescobert com a persona, gràcies a l’informàtica. Dona senzilla, de poca cultura, però de gran cor, amb moltes ganes d’ajudar als demés.. Així és com es descriu la bloguera Encarna Siles. Aquesta és l’entrevista que va concedir a Dones en Xarxa.
Per què, va començar en el intens món de la informàtica?
Per a mi era... un tema pendent, tenia por que al fer-me gran no trobes cap al•licient , cap motivació, i a part era una cosa que sempre havia volgut aprendre . Així que un cop decidida vaig tirar endavant i vaig assistir a un curs d’informàtica de 20 hores a la Universitat Damià Campeny. No et diré que va ser fàcil, creia que no en seria capaç, però sóc de l’opinió que amb perseverança, i sobretot amb molt d’esforç tot es pot aconseguir. I així va ser en acabar el primer curs, ja estava apuntada a d’altres.
Encarna té algun blog?
Ufff!!!, uns quants, i gaudeixo amb cada un d’ells. Escriure en els meus blogs, m’emplena com a persona.
Com va interessar-se per fer un blog?
A traves d’un conseller de l’ajuntament que va ser qui em va donar l’empenta. I finalment ens varem unir un grup de 10 persones, per anar a fer un curs sobre blogs a la Universitat Politécnica de Mataró
Creu que el seu blog, pot servir per que altre gent s’interessi per fer-se un blog?
Una doctora jubilada de Costa Rica, segueix el meu blog, i gràcies a mi, s’ha n’ha creat un, i .... si em segueixen des de tant lluny, m’imagino, que d’altres que estan més a prop, també podran fer-ho , no ? Tant sols se’ls hi ha de donar una petita empenta, i les eines necessàries per fer-ho, i tranquils, que serem “ gent gran”, però encara podem assolir molts coneixements.
Encarna, de segur que segueix ben de prop l’actualitat, que en pensa de la lacra que seguim vivint , del maltracta?
Només t’ho diré en una frase, la pena, és que encara, n’estiguem parlant.
Encarna, “ no està mai quieta”, la Secretaria de la Dona, Qualitat de Vida de la gent gran, al Casal d’avis, a la Gestoria del Casal, A Dones Reporteres.......
Ara estic plena, de vida, i sóc conscient de que avui ho tens i demà no , per això gaudeixo ajudant a la gent , ajudo al Casal d’avis donant classes d’informàtica, i també ajudo als meus amic i coneguts a crear- se un blog. Participo a totes les activitats del poble que puc..... Durant molt de temps creia que només servia per a treballar, per criar els fills, i amb això no vull dir que no m’agrades, però per davant de tot sóc persona, i ara he crescut com a persona, - “no hi haurà qui em pari per assolir les meves metes”. - "On poso l’ull, hi poso les ganes."
Així Doncs quina meta li queda per assolir?
La meva il•lusió és que tothom tingui correu electrònic.
Que penses de Dones en Xarxa?
M’encanta, gaudeixo de la gran feina que feu a través de Dones en Xarxa, és molt interessant, la manera que teniu de transmetre l’ informació relacionada amb la dona i les noves tecnologies.
Moltes gràcies Encarna


 


LA SONRISA DE LA NAVIDAD


Al llegar la Navidad, la ternura recorre mi cuerpo,
La emoción vierte gotas de agua en mis ojos;
Estos son dos espejos dónde se mira el tiempo,
La ilusión no se queda atrás, villancicos y dulces antojos.
Mi alma vieja hoy no está arrugada, en este día rejuvenece,
Como cada año, os quiero regalar la luz de la alegría;
Aunque los recuerdos lejanos aparecen,
Hay que sentir la Navidad por dentro, para que la vida sonría.

Con el cariño de la amistad os deseamos
Feliz Navidad 2009

Andrés y C. Sichar

domingo, noviembre 29, 2009

¿Por qué tienes algunos cabellos blancos, mamá


1.- Una niña le estaba hablando de las ballenas a su maestra. La profesora dijo que era físicamente imposible que una ballena se tragara a un ser humano porque aunque era un mamífero muy grande su garganta era muy pequeña. La niña afirmó que Jonás había sido tragado por una ballena.
Irritada, la profesora le repitió que una ballena no podía tragarse a ningún humano; físicamente era imposible. La niña dijo:
- Cuando llegue al cielo le voy a preguntar a Jonás.
La maestra le preguntó:
- ¿Y qué pasa si Jonás se fue al infierno?
La niña le contestó:
- Entonces le pregunta usted.

*****************************
2.- Una maestra de preescolar estaba observando a los niños de su clase mientras dibujaban. Ocasionalmente se paseaba por el salón para ver los trabajos de cada niño. Llegó donde había una niña que trabajaba diligentemente, y le preguntó qué estaba dibujando. La niña replicó:
- Estoy dibujando a Dios.
La maestra se detuvo y dijo:
- Pero nadie sabe cómo es Dios.
Sin pestañear, y sin levantar la vista de su dibujo, la niña contestó:
- Lo sabrán dentro de un minuto.

*****************************
3.- Una profesora de catecismo estaba discutiendo los Diez Mandamientos con sus pupilos de 5 y 6 años. Después de explicar el mandamiento de 'Honrar a tu padre y a tu madre', les preguntó:
- ¿Hay algún mandamiento que nos enseñe cómo tratar a nuestros hermanos y hermanas?
Un muchachito (el mayor de su familia) contestó:
- No matarás.

4.- Una  niña de siete años admitió calmadamente a sus papás que Luís Miguel la había besado después de la clase.
- ¿Cómo sucedió eso? -Preguntó asombrada su mamá.
- No fue fácil -admitió la pequeña señorita-, pero tres niñas me ayudaron a agarrarlo.

5.- Un día una niña estaba sentada observando a su mamá lavar los platos en la cocina. De repente, notó que su mamá tenía varios cabellos blancos que sobresalían entre su cabellera oscura. Miró a su mamá y le preguntó inquisitivamente:
- ¿Por qué tienes algunos cabellos blancos, mamá?
Su madre le contestó:
- Bueno, cada vez que te portas mal y me haces llorar o me pones triste, uno de mis cabellos se vuelve blanco.
La niña asimiló esta revelación por un rato y luego dijo:
- Mami, ¿por qué TODOS los cabellos de mi abuelita están blancos?

 

CONSEJO: NO DISCUTAS CON LOS NIÑOS DE AHORA.. LO SABEN TODO.

M. ROSER LLOPART I TRIAS



Unos poemas escritos por ella son muy bonito es una persona muy agradable y tiene un voz de canje gracias por dejarme ponerlos en mi bloc ha escrito 2 libros de poemas

sábado, noviembre 28, 2009

Ahir vam tenir dos actes a Mataró amb motiu del Dia Internacional contra la Violència

Ahir vam tenir dos actes a Mataró amb motiu del Dia Internacional contra la Violència envers les Dones: Una xerrada a càrrec de la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Montse Tura i, un sopar de dones socialistes del Maresme.
La conferència va anar molt bé, entre 60 i 70 persones vam escoltar a la Consellera com ens donava dades de l'Atenció a la Víctima en casos de maltractaments; sentencies dures pels maltractadors, però que sembla que encara no són prou dures, els maltractadors són reincidents... preguntes de les persones assistents molt ben formulades i respostes entenedores per a tothom.
Vam fer una bona pensada al portar al nostre acte de la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró a la Consellera Montse Tura per a parlar de violència masclista!

miércoles, noviembre 25, 2009

Acto contra la Violencia Machista

Acto contra la Violencia Machista
dissabte 28 de novembre de 2009 sábado 28 de noviembre de 2009

Acto contra la Violencia Machista

Acte Contra la Violència Masclista. Acto Contra la Violencia Machista.

Dissabte 28 de Novembre a la plaça de Santa Anna, a partir de les 19.30h. Sábado 28 de Noviembre en la plaza de Santa Ana, a partir de las 19.30h.

Acció unitària al càrrec per manifestar el rebuig contra la violència masclista i donar suport a totes les dones que es troben en aquesta situació. Acción unitaria al cargo para manifestar el rechazo contra la violencia machista y apoyar a todas las mujeres que se encuentran en esta situación.

Ofrenes florals i música amb participació de les entitats de dones de la ciutat. Ofrendas florales y música con participación de las entidades de mujeres de la ciudad.

Organitzat per : Ajuntament de Mataró i les entitats del Consell d' Igualtat d' Oportunitats de la Dona Organizado por: Ayuntamiento de Mataró y las entidades del Consejo de Igualdad de Oportunidades de la Mujer

todos juntos, aunque parezca mentira, podemos lograr


La violencia de género no deja de aumentar y nuestra maravillosa sociedad del bienestar pronto dejará de serlo si esta lacra social continua evolucionando.
todos juntos, aunque parezca mentira, podemos lograr que el ser humano se conciencie que el mal radica en uno mismo y que para combatirlo solo hay que iniciar el cambio en si mismo.
hay que olvidarse de esta obsesión de dominio que nos embarga a muchos de nosotros e intentarla reemplazarla por solo con amor ANONIMO

jueves, noviembre 19, 2009

chistes



dormido, y el profesor le dice: Jaimito, despierta a tu compañero.
Despiértelo usted, que usted le ha dormido.

¿Cuál es el animal que da más vueltas después de muerto?
El pollo asado.

Salen dos borrachos de un bar y uno le dice al otro:
¿Tomamos un taxi?
¡No, más mezclas no!







































miércoles, noviembre 18, 2009

Què creieu que fa que hi hagi més dones a Maresme Oncològic?

Avui, a l’espai de Fem xarxa, parlarem, en primer lloc, amb les fundadores de Maresme Oncològic, l’Esperança i la Teresa Benet. Unes dones amb coratge i força. Dediquen moltes hores del seu temps a fer que les persones que pateixen càncer tinguin un suport. Elles ens parlaran de la tasca que fan des de l’associació de Maresme Oncològic per lluitar contra les conseqüències d’aquesta malaltia.


Hola a totes dues! Gràcies per acompanyar-nos Esperança i Teresa.

- Quan es va fundar l’associació de Maresme Oncològic i per què?

- Quins serveis oferiu a les persones que acudeixen a l’associació?

- Les dones afectades, com arriben a vosaltres? En quins moments es posen amb contacte amb l’associació?

- Què creieu que fa que hi hagi més dones a Maresme Oncològic?

- Com doneu conèixer la vostra entitat?

- Sou moltes persones associades? Quantes i com funciona per inscriure’s?

- A part de les quotes dels socis i les sòcies, rebeu alguna ajuda de l’administració?

- Segur que hi ha persones que ens escolten i estan interessades a saber on han d’adreçar-se en cas de necessitar l’ajuda de l’associació de Maresme Oncològic?

Segurament que ens hem deixat moltes coses per dir... Però esperem que, en una altra ocasió, ho puguem fer. Esperança i Teresa, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres! Fins la propera. (ELLES S’ACOMIADEN)

sábado, noviembre 14, 2009

Un video muy importante para las personas de la Tercera edad


Un video muy importante para las personas de la Tercera en la que me encuentro yo estoy muy feliz un saludo para todas las personas que esta ilusionadas para que sigan adelante es maravillo poder contactar con todo el mundo


viernes, noviembre 13, 2009

Una paguina muy buena para mi

http://www.donesenxarxa.cat/


Hoy he conocido a dos mujeres estupendas, que pertenecen a la Asociación Dones en Xarxa. Se ofrecen a dar talleres de Introducción a Internet y Web 2.0 (Blogger, Youtube, Flikr….) en Centre d’Informació i Recursos per a les Dones en C. de Blai Parera, 6.
La impresión que he tenido de ellas ha sido muy positiva, son personas muy cercanas, e irradian mucha energía.  Os pongo un enlace en mi bloc por si queréis consultarlo porque me parece que el trabajo que están realizando es muy importante para la mujer. Pienso que los cursos que están haciendo son supe interesantes para las personas que los hagan.
Su, como siempre, si tengo plaza y tiempo, también me apuntaré.
Un saludo para todas
Encarna

lunes, noviembre 09, 2009

Dona i càncer



PILAR GONZÁLEZ BIESCAS i PALOMA AZPILICUETA
Psicòlogues del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ.

Dilluns 9 de novembre de 2009


 

Dona i càncer

Avui en dia, gràcies al diagnòstic precoç i als avenços mèdics ha disminuït moltíssim la mortalitat per càncer; tot i així, apareixent moltíssims casos de tota mena de càncers. Un exemple: només a Catalunya es diagnostiquen més de 5.000 casos de càncer de mama cada any.

De tota manera, un diagnòstic de càncer no ha de ser sentit com una sentencia de mort. Cada vegada hi ha més càncers que es poden superar, sobre tot si es detecten a temps. Per això és tant important la prevenció i la informació. El cos ens avisa i emet senyals, cal entendre’l i escoltar-lo a temps per demanar l’ajut necessari en el moment precís.

Els aspectes emocionals de qualsevol malaltia provoquen sentiments d’angoixa, de por, de patiment, d’incertesa: “Què   em passarà?” “Com em sentiré?” “Què em faran?” Cercar informació i trobar un equip mèdic que doni l’orientació adient, tan professional com humana, ajuda a poder reaccionar amb una certa serenitat, malgrat l’angoixa que desperta en qualsevol persona un diagnòstic de càncer.  

En el transcurs d’aquesta malaltia és molt important el suport i l’ajuda moral que puguin donar la família i els amics. Ells, per sobre de tot, podem acompanyar al malalt en aquest difícil tràngol que li posa la vida.

El cas és que aquesta malaltia fa replantejar moltes coses. El malalt sap que, durant un temps, haurà d’alterar horaris, activitats laborals i d’oci. Inclús interferirà en la seva autonomia, ja que haurà d’estar depenent d’operacions, tractaments, internaments hospitalaris, etc. La malaltia tendeix a envair-ho tot. Poder mantenir algunes activitats ajudarà a posar fre a aquesta invasió.

Tot i així, cada persona viu la malaltia de forma diferent, donat que afecta l’estat d’ànim: hi ha qui treu forces del no-res per tirar endavant, però hi ha qui, en canvi, es deprimeix i s’enfonsa. Hem de saber que, al nostre país, contem amb centres de suport psicològic i d’acompanyament al llarg de tot el procés de la malaltia tant per al malalt com per a la família. Activitats de lleure, tallers de relaxació, espais de paraula on els malalts es troben en petits grups per compartir experiències. Tot pot ajudar a afrontar la malaltia el millor possible.

Quantes persones, desprès de patir un càncer, es prenen la vida d’una altra manera! Aprenen a relativitzar els conflictes, a ser més tolerants i solidaris, es fan més fortes davant de les adversitats... Un càncer pot fer que t’apropis més a la teva família i als teus amics i que els valoris més. Pot ser que et faci obrir els ulls sobre les petites coses de la vida que fins ara et passaven desapercebudes.

Recordo aquí les paraules d’una dona gran i sàvia que, davant de les dificultats de la vida,  deia: “¡Que no nos envíe Dios todo lo que podemos llegar a soportar!”, fent palès que tenim més recursos del que ens pensem i que, especialment les dones, tenim una gran força interna per tirar endavant i lluitar contra les adversitats.



Paloma Azpilicueta i Pilar González Biescas
Centre de Psicologia de Mataró
Camí Ral, 552, 2on 1a
Tel. 93-799 65 96
Mataró

hoy me lo he pasado muy bien en el programa de Radio que hacemos de la Dona Reporteres de Mataró ,ha venido unas jovenes Universitarias ha ver el programa y les ha gustado mucho un saludo para todas Encarna


viernes, noviembre 06, 2009

PRIMER. Expressar el nostre total i absolut rebuig contra totes les formes de violència exercida contra les dones. Així com el nostre compromís de continuar treballant conjuntament amb tots els agents implicats en el tema, a fi i efecte de millorar la coordinació en la prevenció, l’atenció i la intervenció en les situacions de violència masclista per tal d’eradicar-la.

Tots els grups de l’Ajuntament aproven una declaració institucional contra la violència masclista

El Ple d’ahir, 5 de novembre, va aprovar per unanimitat una declaració institucional presentada pel PSC, ICV i ERC amb motiu del Dia Internacional contra la violència masclista, que tindrà lloc el 25 de novembre.
 
El text íntegre de la declaració és el següent:
 
“Com cada any el proper 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la violència masclista. Una de les formes més visibles de violació dels drets humans, així com l’exponent més extrem de la discriminació envers les dones.
 
La violència masclista es defineix com la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobres les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat (Llei 5/2008 de 24 d’abril).
 
Aquesta violència, suposa un seriós atemptat contra la integritat física i moral de les persones, que té la seva arrel en la situació de desigualtat real que es troben les dones en la nostra societat. És una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre gèneres, que possibiliten les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones. La dependència econòmica, el repartiment de papers i funcions dins de la família, així com el manteniment d’estereotips sexuals són causes que possibiliten aquestes agressions.
 
La violència masclista adopta diferents formes: violència física, psicològica, sexual i violència econòmica, tal com reflecteix la Llei, i es manifesta en diferents àmbits: de parella, familiar, laboral, social i comunitari. El darrer àmbit comprèn les agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, violència derivada de conflictes armats i violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
 
La situació de vulnerabilitat que pateixen les dones en aquests casos fa necessari que els poders públics intervinguem i establim procediments homogenis d’actuació de forma que es garanteixi la seva protecció integral.
 
Per tot l’anterior, l’Ajuntament de Mataró ha abocat i està abocant molts esforços. L’any 2003 es va aprovar un Protocol d’atenció i derivació en casos de violència masclista i va crear una comissió multidisciplinària per garantir la coordinació i millora de l’abordatge integral de la violència envers les dones que segueix vigent. També es va posar en marxa al 2007 el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD- Mataró) en el que s’ofereix informació, atenció i suport a les dones que pateixen o han patit violència. I en l’àmbit judicial, des del 2007 la nostra ciutat, Mataró, compta amb un Jutjat de Violència sobre la Dona.
 
Per assolir els objectius fixats hem de crear complicitats ja que la violència masclista és un problema a nivell social que ens concerneix a totes i a tots. Per tant és necessari que la societat faci seva la responsabilitat de sensibilitzar i participar en l’eradicació d’aquesta xacra.
 
En aquest sentit i seguint en la línia de la Proposta de resolució contra la violència de gènere aprovada per unanimitat de tots els grups municipals en la sessió del Ple de l’Ajuntament del 5 de juliol de 2004, els grups municipals sotasignats proposen al Ple l’adopció dels següents acords:
 
PRIMER. Expressar el nostre total i absolut rebuig contra totes les formes de violència exercida contra les dones. Així com el nostre compromís de continuar treballant conjuntament amb tots els agents implicats en el tema, a fi i efecte de millorar la coordinació en la prevenció, l’atenció i la intervenció en les situacions de violència masclista per tal d’eradicar-la.
 
És per aquest motiu que adoptem els compromisos següents:
 
          En cas de mort per violència masclista d’una dona del municipi, l’Ajuntament de Mataró es compromet a:
 
a). Convocar 5 minuts de silenci davant el consistori en un termini màxim de 48 hores, des del moment de tenir coneixement dels fets.
 
b). Emetre un comunicat de condemna i rebuig de la violència de gènere, que es difondrà a través dels mitjans de comunicació interns i externs que disposem, per donar coneixement a la ciutadania.
 
c). Si és el cas, s’exercirà l’acció popular en els procediments penals per maltractament que puguin succeir a la nostra ciutat. En casos de mort, així com en aquells casos d’especial rellevància en els que les circumstàncies dels fets així ho aconsellin, en la forma i condicions establertes per la legislació processal. En qualsevol cas l’acció popular s’ha d’exercir amb el consentiment de la dona víctima o de la família.
 
          En cas de mort per violència masclista d’una dona fora del municipi però en el territori català, l’Ajuntament de Mataró:
 
a). Convocarà 5 minuts de silenci davant el consistori en un termini màxim de 48 hores, des del moment de tenir coneixement dels fets.
 
b). Emetrà un comunicat de condemna i rebuig de la violència de gènere, que es difondrà a través dels mitjans de comunicació interns i externs que es disposin, per donar coneixement a la ciutadania.
 
SEGON. Posar de manifest que, com administració pública, no defugirem la nostra responsabilitat per invertir els esforços i els recursos necessaris per assolir la seva eradicació garantint l’atenció, l’assistència, la protecció i la reparació integral de les dones que es troben en situacions de violència.
 
TERCER. Fer evident que la prevenció, entesa com una acció transversal, s’ha d’iniciar des de la primera infància promovent una veritable coeducació als centres educatius.
 
QUART . Instar que les diferents forces polítiques donin un caràcter prevalent a aquest tema per sobre dels interessos polítics i electorals.
 
CINQUÈ. Adherir-nos al manifest institucional consensuat que, amb motiu del Dia Internacional contra la violència masclista, elaboren conjuntament diferents institucions, en aquest cas la Diputació de Barcelona, l’Institut Català de la Dona i la Federació de Municipis de Catalunya.
 
SISÈ. Donar trasllat del present acord al president del Govern de Catalunya, al president del Parlament i als grups del Parlament de Catalunya”.

los sueños,


Y Dios me hizo mujer

Y Dios me hizo mujer,
de pelo largo,
ojos,
nariz y boca de mujer.
Con curvas
y pliegues
y suaves hondonadas
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.
Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.
Compuso mi sangre
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños,
el instinto.
Todo lo que creó suavemente
a martillazos de soplidos
y taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen mujer todos los días
por las que me levanto orgullosa
todas las mañanas
y bendigo mi sexo.

Gironda Belli
(Poeta y novelista nicaragüense nacida en Managua en 1948.)

miércoles, octubre 28, 2009

Un bloc muy bonito de una persona muy agradable

http://zayra.costari.ca/?p=96



Hola ZAYRA como estas me has quedado parada lo importantes cosas que escribes ya me gustaría a mi podré expresarme tan bien como tu ,  me ha gustado tanto  el bloc  que he pasado un buen rato mirándolo  hay tantas personas que te siguen debes ser maravillosa, por la forma que te expresas y por eso te he puesto un  Enlaces   a mi bloc y que puede copiar lo que le guste yo me sentiré muy agradecida
un saludo para tu madre y otro para ti y dile que aquí me tiene para todo lo que necesite dale un besito de mi parte Encarna

Esta frase del tu bloc es muy buena

El Constructivismo establece que el aprendizaje es una tarea que solo el aprendiz puede realizar, no hay maestro, por excelente que sea, que pueda hacer que alguno de sus estudiantes aprenda por un proceso meramente transmisivo.

martes, octubre 27, 2009

actualment les filles de la caritat a Mataró. En reconeixement a aquesta tasca, la companyia rebrà dimarts, dia 27, la Medalla de la Ciutat.


Fa més de cent anys que les filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül es fan càrrec de les persones més necessitades de la ciutat. Ho fan de manera discreta, solidària i totalment desinteressada. I malgrat l’evolució que han experimentat el serveis socials en l’actualitat, la tasca que desenvolupen les monges d’aquesta companyia continua sent plenament vigent i necessària. Una dada ho corrobora: amb la crisi, s’ha duplicat el nombre d’usuaris –actualment una setantena- del menjador econòmic de la fundació Sant Joaquim, un dels principals serveis que realitzen actualment les filles de la caritat a Mataró. En reconeixement a aquesta tasca, la companyia rebrà dimarts, dia 27, la Medalla de la Ciutat.

Sor Pilar Pila, en nom de la companyia, s’ha mostrat aquest dilluns, dia 26, molt agraïda per aquest reconeixement que recollirà demà en un acte al Saló de Sessions i que, avui, ha volgut estendre a totes les germanes que han treballat a la ciutat els darrers cent anys: “Molts anys enrere, en què els serveis socials pràcticament no existien, tot queia en mans de comunitats religioses amb pocs mitjans”, ha recordat, tot afegint que aquestes germanes van ser capaces “ de tirar endavant menjadors i serveis amb no res”. Cent anys després, la companyia sap que pot comptar amb el suport municipal: “Ara l’Ajuntament respon molt bé quan hi ha una necessitat”, ha afegit la germana Pilar, que ha explicat, per exemple, que les filles de la Caritat s’encarreguen de distribuir paquets de menjar a famílies amb necessitat que disposen d’uns vals de l’Ajuntament.

Nova residència
La companyia de les Filles de la Caritat va ser fundada l’any 1633 per Vicenç de Paül i San Lluïsa de Marillac. A Mataró, la companyia hi és present des del 1908 i està integrada actualment per sis germanes d’entre 67 i 90 anys que, a banda d’atendre el menjador econòmic de la Fundació Sant Joaquim, també desenvolupen la seva tasca social a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, a Càritas Interparroquial i a la Llar Santa Maria. Les germanes s’han traslladat recentment al mateix edifici del Camí Ral on està situat el menjador econòmic, al número 338-340. La residència s’ubica a la primera i segona planta d’aquest edifici, que s’ha pogut rehabilitar gràcies a un acord entre Pumsa i la Fundació Sant Joaquim. L’alcalde, Joan Antoni Baron, acompanyat del regidor d’Urbanisme Ramon Bassas i el president de la Fundació Sant Joaquim, Josep Banet, han visitat avui mateix el resultat d’aquestes obres que ha finançat en un 50% l’empresa municipal d’Urbanisme. A canvi, Pumsa ha obtingut l’antic habitatge de les Filles de la Caritat, un immoble que ara serveix per reallotjar una família afectada per un procés urbanístic.

La superiora de la companyia, la germana Maria Teresa, ha agraït a totes les entitats i institucions que han fet possible la rehabilitació d’una casa “que ens venia a sobre i no hi havia forma d’arreglar”. “Però la meva idea era poder-la reformar, perquè encara que el dia de demà nosaltres no hi siguem, la casa quedarà per la ciutat”, ha afegit sor Maria Teresa que ha assegurat que “el desig s’ha complert”. Entre les obres que s’han dut a terme, destaca la instal·lació d’un ascensor, la renovació dels serveis, la instal•lació de calefacció, els nous paviments i fusteria interior, la creació d’una cuina nova i la remodelació de la capella. A la primera planta s’han ubicat els espais comuns com la sala d’estar, la cuina, la capella, el magatzem i un pati. Al segon pis hi ha vuit habitacions amb banys individuals.