martes, marzo 24, 2009

Poseída por el ritmo de la música, la textura de los colores, la armonía de las flores.



MARIPOSAS DANZANTES


Aquel día, fue fantástico, maravilloso, irrepetible.

Mi ansiedad de conocer, y mi instinto viajero, me llevo a un pueblo pequeño, relajante,

tranquilo, lleno de encanto. Y me detuve en el.

La tarde caía dulcemente y apetecía andar, dar un paseo, perderse en sus callejuelas

torcidas, estrechas. Sin rumbo, mis pisadas iban avanzando al mismo tiempo que me

hacían salir de aquel laberinto, llegando en un inmenso prado.

¡OH!

¿Que había en aquel lugar que detuvo mi más profunda atención? Contrastaba con lo

que había dejado atrás, Mis huellas, por las callejuelas torcidas, estrechas y al mismo

tiempo llenas de alegrías escondidas.

De lo que carecía aquel pueblo y sus calles, presumía su prado, de flores silvestres,

expuesto al sol, y al abrigo de los vientos, desplazamientos, rotaciones, giros,

traslaciones, balanceos, “LA VIDA”, fui cautiva por un innumerable revolteo de

mariposas incansables, con un único escenario, las ráfagas del aire.

Volaban por encima de mi cabeza, llenándome de un agradable placer visual.

Eran mariposas atractivas… sus formas, sus colores, sedosas, rápidas y relajantes.

Sus vivos colores de firme contraste, diversidad de alas.

IRIS, de un bellísimo azul tornasolado, apreciando en el reverso de sus alas una

vistosidad diferente al anverso.

PAVON, aterciopelada, elegante, bella.

ATLAS, de dimensiones extraordinarias.

MONARCA, llamativa pos sus colores, anaranjado y negro.



CATOCALA DE FRESNO, de brillante coloración, en sus alas posteriores.

POLYGONIA, de bordes recortados.

LIMENITIS ARTHEMIS, espectacular, con su línea blanca que atraviesa sus grandes

alas negras.

VANESSA CARDUI, predominando los colores blanco, marrón, naranja.

Fascinante ventanal…

Sus ruidos sonaban como suaves acordes de arpa.

Las perseguí inútilmente cuando más me adentraba por debajo de sus voleos.

¡Exclame!

__¡Sois incansables!

Parecía que se hablaban entre si, lenguaje de alas de mariposas… pero, de pronto…

¡Sorpresa!

Una de ellas se detuvo frente a mí aleteando sus alas, diciéndome:

__ ¡Míranos! parecemos mariposas.

Era la mas vigorosa, reluciente, hermosa, de un colorido difuminado

Quise capturarla…

¡Pero no!

Le tendí mis manos temblorosas, frágiles; cobijándola con gran ternura, parecía anhelar

cariño, compañía.

Estuvimos hablando como si nos conociéramos de toda la vida, transcurrían las horas y

me parecían segundos…


__Me comentaba: la movilidad que no tuvimos, en la otra vida, la hemos recobrado en

nuestra reencarnación. En nuestro pasado, debimos ser lo que no fuimos, todo fueron


cerrojos, nuestros cuerpos eran como las piedras. Ni la brisa, ni el aire nos sonreía.

Llena de obstáculos, barreras, escaleras inaccesibles, trampolines resbaladizos, puentes

balanceantes, trapecios sin red, conductos confusos, oscuridades amargas.

“INMOVILIDAD” inolvidable compañera, dulcemente arrastrada como sombra.

__Y seguía diciendo: deseaba coger unos zancos para cruzar largas llanuras, pisar las

azuladas aguas, trepar las paredes más altas, y llegar velozmente al punto de luz más

lejano. Simplemente esto… no estuvo a nuestro alcance.

Por unos momentos me quede petrificada.

Sus alas aleteaban con mucho brío.

¿Tenia prisa por dejarme?

Al emprender el vuelo, se oía ya lejano:

__ Puede que nunca más te encuentres con otra tarde igual. Nuestro vuelo es constante,

el más allá nos lo ha dado, no te puedo predecirte el futuro que nos aguarda.

No olvidarás jamás de este presente a las “MARIPOSAS DANZANTES”.

Yo que había deslizado mi cuerpo entre tules de colores, desplazándolo en constante

movimiento, forjándolo como el hierro. Evolucioné siempre en contracciones,

estiramientos y saltos: PLIES, ARABESQUES, ATTITUDE, PROMENADE.

Poseída por el ritmo de la música, la textura de los colores, la armonía de las flores.

La luz de las candilejas…

No fui nunca presa de un obstáculo

Todavía recuerdo aquel atardecer en medio de aquel paraíso

Abrazada en aquella inmensa pradera. Selle mi deseo. Y grite a los cuatro vientos.
__Quiero ser “MARIPOSA DANZANTE”

AISALREP
Un gran persona para mi su danza es maravillosa un saludo Enrique ta de tu amiga Encarna

Acertada, y felizmente descendí del “EL REINO DE LAS NUBES”




EL REINO DE LAS NUBES


El día amaneció grisáceo. En la superficie de la atmósfera flotaba un manto

de nubes, que cubría el cielo azul de mi ciudad.

CÚMULOS blancos, redondos… Estas nubes parecían estar enfadadas.

Mostraban su rostro triste, la frente fruncida, humedecidos los ojos, las

cejas hacia bajo, la boca cerrada… Eran arrastradas por unos infinitos

vientos. Después apareció majestuosamente un extenso velo blanquecino,

placentero… CIRROS tenues, de textura fina como hilatura de blanco

plumaje. Allá jugueteaban en latitudes inaccesibles de la atmósfera.

En mi imaginación parecían tomar vida miles de formas algodonosas,

cuerpos exóticos, personas, animales, arbustos, objetos…

Todas en el más perfecto de los encajes formaban un gran puzzle:

“EL REINO DE LAS NUBES”

Me sumergí en el “Reino de la nubes”, las cuales despertaron en mi una

gran curiosidad, y desde mi inquietante fantasía, decidí sin vacilar

ascender hacia ellas. ¿Me revelarían cosas escondidas? ¿lo secreto?

¿lo desconocido?. Y fui flotando de nube en nube..

Al llegar en la primera nube, deduce que se trataba de:

“LA NUBE MUSICAL”




En ella empezaron hacerse ranuras y entre sus algodones, salían por sus

oberturas, melodías naturales: el canto de las aves, el murmullo de las

aguas, el susurro de los vientos, el aleteo de las mariposas…

Mis pies inquietos, y a la vez muy acompasados, solfeaban una fascinante

melodía. Caminando, airosamente al compás de aquel ritmo musical,

acogedor, absorbente, llegué hacia la segunda nube, y me encontré delante

de una puerta, lLa abrí, y sin detenerme entré, y vi que era:

” LA NUBE DE LOS LIBROS”.

Estaba repleta de libros, todos meticulosamente ordenados en una gran

Biblioteca. Eran libros de cuentos. Allí estaban los más famosos y clásicos

cuentos de todo el mundo: Blanca nieves, Cenicienta, Barba Azul,

Pulgarcito, Caperucita Roja, La Bella durmiente del bosque, La Sirenita,

Alicia en el país de las maravillas, El libro de la selva… y con este último

deleité mi sagaz aventura.

Lanzada por mi vivaz tenacidad seguí mi camino. Tropecé con un

cariñoso objeto. Era una pelota, (juguete por excelencia). La pelota quiso

invitarme a jugar, y al arrojarla corrí tras ella. Sin lugar a duda, por mi

reflejo visual, me sentí capturada por:

” LA NUBE JUGUETONA”.

La tercera nube, muy juguetona, no podía ser otra que la nube de los




juguetes:

muñecas, soldados, bolos, coches, caballos, aviones, trenes… Todos los

juguetes unidos, me decían: ¿Vamos a jugar?

¡Que desbarajuste organizamos!, ¡Que jolgorio!, ¡Que fiesta!.

Todos presumían de ser los protagonistas. Recreados, divertidos y

entretenidos, olvidaban que debían recogerse y guardarse

cuidadosamente. Así nos lo recordó el hada, que volando sin saber como,

apareció en medio de nosotros. Llevaba un vestido azul, zapatos plateados,

y una larga cabellera rubia. Con su barita, formaba palabras. En ellas

se leía: sois magníficos, estupendos, admirables, muy queridos por todos

los niños, pero ahora hay que recogerse. Alejándose emprendió su vuelo.

Su barita desprendía virutas, purpurinas plateadas, como diminutas

estrellas, esparcidas por toda la nube, que a su vez formaban un

largísimo y brillante sendero.

Todo el dinamismo de la nube de los juguetes se detuvo: quietud,

descanso, silencio…

Aquellas diminutas estrellitas fueron mi guía. Por aquel sendero, llegué

donde estaba el hada del vestido azul, y cincuenta hadas más, en su

cortejo, con vestidos de gran colorido. Todas me saludaban con majestuosa

reverencia. Por unos instantes me sentí como si fuese una verdadera





princesa, en un lujoso palacio. Debajo del vestido del hada azul,

aparecieron dos duendecillos, que llevaban una blusa verde y unos

pantalones rojos. De sus manos desplegaron una banderola de color

blanco, en la cual se podía leer la palabra “ BONDAD”. Era la cuarta nube.

“LA NUBE DE LA BONDAD”.

Allí en las alturas, de pronto, me encontré metida en unas nubes pletoritas

de penachos.

Ausentes de mi observación, unos pasteleros, vestidos de blanco, y con

gorro, decoraban con gran maestría , la nube número cinco; ¡la más dulce!.

“ LA NUBE DE LAS GOLOSINAS “.

Con unos botes de pintura, y pinceles, pintaban de color de rosa, la nube,

recordándome a los algodones rosados y azucarados de la “FERIA”.

.Desde mi punto de vista, y por la perspectiva que ofrecía, contemplaba una

gran obra abstracta. Simulaban miles y miles de caramelos, golosinas,

chocolatinas, pasteles, merengues… envueltos con papel de celofán de

colores suaves: el salmón, el celeste, el amarillo… todos colgaban de unos

hilos. Muchos hilos, que eran movidos por los vientos; que a su vez,

balanceaban inquietas e ilusionadas marionetas de vivos colores.

¡Que dulzura!. Todo en perfecta armonía.

Yo como simple marioneta, me colgué de unos hilos, y llevada por los




vientos alcancé la sexta nube:

“ LA NUBE DE LA ALEGRIA”.

Miles de payasos, caras sonrientes, simpáticos y atractivos rostros llenos de

maquillaje, “pintarrajeados” de modo grotesco. Se mostraban graciosos, y

algo silenciosos. Su lenguaje era expresivo movimiento… cómicos,

divertidos danzarines, malabaristas, gimnastas, acróbatas incansables…

Manifestaban alegría, y en sus ojos jamás les vi lagrimear a causa del

dolor… En pocos segundos me regalaron un sin fin de carcajadas. Sin

dejar de ser yo misma, quise imitarles con sus movimientos gimnásticos,

y al hacer una simple voltereta, caí en una horrible nube:

“LA NUBE DE LA MALDAD”.

Era la nube número siete. El número siete, muy apreciado por mi, como un

buen número: Un número, sagrado en LA BIBLIA, lleno de vibraciones, y

sensibilidades. Los siete días de la semana, los siete colores del arco iris…

La nube número siete, fue inesperada.

Insectos horribles, genios malignos, hechiceros y brujas, me perseguían, me

empujaban, se burlaban de mi. Me sentí presa. Corrí a toda prisa, y ellos

todavía más. Llena de miedo, asustada por aquel insólito panorama, quise

acelerar mi salida, pero todo parecía inútil, inalcanzable…

De pronto un tobogán. Si, si es un tobogán. Subí apresuradamente.




Aquel tobogán, era arrastrado con gran resplandor, por un séquito de

espíritus celestes: Arcángeles, Querubines, Serafines… guiados por las

ráfagas de los vientos de aquella inmensidad.

Acertada, y felizmente descendí del

“EL REINO DE LAS NUBES”


AISALREP

Este es un poema de una amiga que le doy las gracias por dejármelo pones un saludo
Enrique ta de tu amiga Encarna

sábado, marzo 21, 2009

Amb la participació de

Amb la participació de

L’ALEGRIA DELS AVIS ,
de l’associació de veïns del Pla d’en Boet

CORS ALEGRES.
de l’associació de Gent Gran de Jaume Terradas

GRUP ARTÍSTIC LA TARDOR ,
De l’associació de Gent Gran de Pla d’en Boet



Presentat per Carme Faja

És un recull recordatori d’una gent que no vol ser vella

Va ser admirable pogué veure gent de setanta i més de vuitanta anys imitant dalt d’una escenari, cosa que fa pocs anys aquesta gent se’ls hi deien vells, gent acabada com un moble vell, avui s’ha pogut comprovar que la gent gran és valida per tot, s’han atrevit a imitar els cantants ,no deixem que se’ns rovellin les idees, fer treballar la memòria, i fer alguna manera d’ exercici per motivar les motricitats físiques corporals.


gràcies Conchita per aquestes paraules d'ànim per a totes les persones que van actuar són meravelloses i cada dia estan més animades una salutació per a tota la Tercera edat





jueves, marzo 19, 2009

Va ser admirable pogué veure gent de setanta i vuitanta anys cantant em una coral a dal d’una escenari,




Benvolguts Amics dels Correus!!!

Aquest diumenge passat, la gent gran de Mataró, va presentar al tercer Festival Artístic.

Va ser admirable pogué veure gent de setanta i vuitanta anys cantant em una coral a dal d’una escenari, cosa que fa pocs anys aquesta gent se’ls hi deien vells, gent acabada com un moble vell, avui s’ha pogut comprovar que la gent gran és valida per tot, s’han atrevit a cantar, i pujar al tren de les noves tecnologies, a l’informàtica i amb molt bona capacitat, doncs amics, des d’aquest correu vull animar-vos perquè no deixem que se’ns rovellin les idees, fer treballar la memòria, i fer alguna manera d’ exercici per motivar les motricitats físiques corporals.

Veieu el pps, que és un recull recordatori d’una gent que no vol ser vella.
Cordials salutacions per a tots vosaltres internautes de totes les edats, d’en
Salvador


gràcia Salvador per aser aquest textos tan bonic. Tots els amics et apreciem molt i cantant en a la Coral sóc meravellós jo us admiro ha tots una salutació Encarna

martes, marzo 17, 2009

Les primeres obres finançades a través del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) ja estan en marxa.



Comencen les primeres obres finançades a través del Fons Zapatero

La millora de la xarxa d’aigua potable a la ronda Ferran i la urbanització dels entorns del CEIP Maria Mercè Marçal, primers projectes en marxa

per J. Vives - fotos R. G. - 16/03/2009 17:27 (223 lectures)

L'obra de millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable i reg de la ronda de Jaume Ferran Entorns de l' escola Maria Mercè Marçal, a la riera de la Figuera Major

Les primeres obres finançades a través del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) ja estan en marxa. El servei d’obres de l’Ajuntament va iniciar la setmana passada els treballs de dos dels 52 projectes que es finançaran gràcies als 21 milions procedents de l’anomenat “Fons Zapatero”. Operaris de l’empresa Construcciones y Obras Públicas Garcia Cano e Hijos són els encarregats d’executar les obres de millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable i reg de la ronda de Jaume Ferran. El projecte, que compta amb un pressupost de 96.166 euros, contempla la substitució de les conduccions actuals, que daten dels anys 70 i que estan en mal estat. Els treballs s’aprofitaran per ampliar la xarxa de reg en aquesta zona. Les obres a la ronda Ferran comportaran la creació de vuit nous llocs de treball.

També a finals de la setmana passada van començar les obres d’un altre dels projectes que tiren endavant gràcies al FEIL, en concret la reurbanització dels entorns de la nova escola Maria Mercè Marçal, a la riera de la Figuera Major. Aquest projecte, que té un pressupost de 230.000 euros, consisteix en l’ampliació de la vorera que limita amb el CEIP, que passarà de tres a sis metres d’amplada per tal de garantir una major seguretat en els accessos a l’escola. A més, s’habilitarà una zona d’aparcament en línia i s’instal•laran bancs.

D’altra banda, aquest mateix dilluns, dia 16, estava previst l’inici de les obres de rehabilitació de l’àrea de jocs del carrer Alemanya i de millora de la jardineria del carrer Castaños, projectes pressupostats respectivament amb 48.961 i 128.801 euros respectivament, i que també es beneficiaran dels ajuts estatals. L’àrea de jocs del carrer Alemanya queda situada prop de l’actual seu de l’associació de Veïns de Via Europa. Pel que fa a les obres al carrer Castaños, afecten el tram comprès entre els nous habitatges protegits de l’Incasol i el Clos Arqueològic de Torre Llauder, i inclouen també l’enjardinament i la instal·lació de mobiliari urbà a la plaça pública ubicada entre els nous pisos.

sábado, marzo 14, 2009

Ricard Aymerich, mestre i president de la Federació de Moviments Renovació Pedagògica, conferenciant també a la taula rodona


Prados: ‘cal evitar els interessos particulars sobre la llei d’educació’

La diputada del PSC creu que la nova llei, actualment en tràmit parlamentari, ha de servir per acabar amb polítiques d’educació canviants cada dos per tres

per S.F. - fotos S.F. - 12/03/2009 11:19 (169 lectures)


La diputada del PSC al Parlament i membre de la Comissió Executiva Nacional del partit, Consol Prados, va assegurar que en la nova Llei d’Educació de Catalunya “s’han de deixar de banda els interessos específics” propis dels diferents “col·lectius” implicats. En una taula rodona celebrada al CEIP Antonio Machado, la dirigent socialista va explicar que la llei que s’està tramitant al parlament “servirà per millorar el sistema educatiu en dos conceptes, dos objectius: l’equitat i l’excel·lència del sistema”. Prados va assegurar que actualment el sistema és “bo”, però que es necessita “millorar per augmentar l’èxit escolar dels infants i joves”.

Prados va assenyalar com a punts positius de la nova llei “l’autonomia dels centres” o “la direcció de cada escola molt més capacitades”, així com el fet de construir “zones educatives integrals més globals” amb la implicació de “les famílies, treballant més conjuntament amb els centres en la formació”. Tot i això, Prados troba normal que “hi hagi debat”, ja que “és enriquidor sempre i quan pensem com ha de ser l’educació a tot Catalunya, no mirant pels interessos d’alguns”. En aquest sentit, la diputada va assegurar que la llei no s’allunyava del Pacte Nacional per l’Educació, ja que “hi ha moltes coses signades en els principis del Pacte que estan recollides a la llei, com la coordinació i cooperació entre Ajuntaments i Generalitat o l’autonomia dels centres per adaptar-se a les necessitats de cada escola”.

Ricard Aymerich, mestre i president de la Federació de Moviments Renovació Pedagògica, conferenciant també a la taula rodona d’ahir, no es va mostrar d’acord en les semblances entre el Pacte i el projecte de llei, ja que segons ell “està allunyada” del Pacte Nacional d’Educació en molts punts, com “el capítol de servei públic educatiu”, que es pot “millorar en esperit i lletra del pacte”. Per això, Aymerich va mostrar-se esperançat que les esmenes que han fet “seves els partits de govern serveixin per millorar la llei en el sentit que proposem”.

El mestre va explicar que esperava que les esmenes presentades a tots els partits polítics per sis entitats com Comissions Obreres, UGT o la Federació que presideix, servirien per mantenir les coses “que ens semblen bé i millorar la resta amb les esmenes”. Aymerich va lamentar que no hi hagués un acostament de postures prèvia, que hauria facilitat la definició del projecte de cara el tràmit parlamentari. “Hagués nascut amb més bon peu”. El professor va afirmar que veia amb moltes “possibilitats” el fet que hi hagués al parlament “un acord final a quatre bandes entre els tres partits de govern i CiU”. “El grup Mixt i el Partit Popular s’han desmarcat de la llei”, va afegir. En la xerrada els dos ponents van compartir taula amb Imma Pascual, presidenta de l’AMPA del Cor de Maria, i Pere Anadón, president de l’AMPA del Tomàs Viñas en una escola, l’Antonio Machado, on a l’entrada es podia llegir un cartell ben gran que deia: “Aquesta llei no la volem”.

miércoles, marzo 11, 2009

PRIMER: Reafirmar el nostre compromís de treballar per la igualtat real de dones i homes al nostre municipi, des del reconeixement de les realitats, n


El Ple aprova una declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

(Ajuntament de Mataró 6.3.09)


El Ple municipal de març va aprovar per unanimitat una declaració institucional presentada per tots els grups municipals amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que se celebra el proper 8 de març.

El tex íntegre és el següent:

“Les dones i els homes de Mataró commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les Dones.

Segons la llei, 3/2007, del 22 de març, les dones i els homes som iguals i tenim els mateixos drets i deures. Són moltes les fites aconseguides, però en aquest dia tan important per la ciutadania no podem davallar en les nostres reivindicacions i esperances, perquè la igualtat real és encara un objectiu a assolir.

Des de l´administració local, que és la més propera a la ciutadania i, per tant, des d´on més fàcilment es poden detectar les necessitats d´homes i dones, tenim l´obligació de treballar amb l´horitzó de la justícia social i la igualtat d´oportunitats.

Per això, hem de continuar lluitant, per fer dels drets de les dones i la seva llibertat, una pràctica de relació social i personal. Només aconseguirem aquesta realitat quan es produeixin canvis profunds en les estructures socials i simbòliques.

Enguany, més que mai, cal fer menció dels drets de les dones en l´àmbit laboral on la situació de crisi econòmica, social i financera fa que s´accentuï la seva vulnerabilitat i precarietat laboral.

La conjuntura actual fa que un nou model econòmic i social, més equitatiu i igualitari, esdevingui imprescindible. I en aquesta necessària transformació, l´experiència, els coneixements i els valors de les dones han de tenir un paper protagonista.

Des de l´Ajuntament de Mataró, volem expressar el nostre compromís per:


. Treballar per incorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques municipals.
. Tenint en compte la conjuntura de recessió econòmica que estem vivint, assumir la responsabilitat de no retallar la despesa pública en polítiques d´igualtat i polítiques socials.
. Intensificar els recursos per fomentar la formació i l´autoocupació de les dones.
. Afavorir mesures de conciliació i nous usos socials del temps que afavoreixin la corresponsabilitat, tant en les tasques productives com reproductives.
. Desenvolupar accions per prevenir qualsevol manifestació de la violència contra les dones i, alhora, atendre a aquelles dones que l´han patida.
. Fer de la igualtat entre dones i homes, un principi de desenvolupament democràtic dels nostres pobles i ciutats.
. Facilitar informació i recursos a les dones per a la millora de la seva autonomia.

Per a tot això, els grups municipals sotasignants proposem al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

PRIMER: Reafirmar el nostre compromís de treballar per la igualtat real de dones i homes al nostre municipi, des del reconeixement de les realitats, necessitats i demandes de dones i homes.

SEGON: Adherir-nos al Manifest institucional del Dia Internacional de les Dones: “Sumant per la Igualtat” que, amb motiu del dia 8 de març, elaboren conjuntament la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, adjunt a aquesta declaració institucional.

TERCER: Donar trasllat del present acord, al president de la Diputació de Barcelona i al president de la Federació de Municipis de Catalunya.

La lluita de la paritat és clau per Glòria Figuerola


Glòria Figuerola: “les dones socialistes anem amb els homes, no contra els homes!

La Secretaria de la Dona del PSC Mataró considera que les polítiques progressistes han suposat un avenç, però que encara queda un llarg camí per fer.


“ El projecte socialista treballa per a la construcció d´una societat basada en la igualtat, l´equitat i la paritat, un camí on el compromís i la complicitat d´homes i dones és fonamental” ha dit Glòria Figuerola, secretaria de la Dona del PSC de Mataró. “Volem una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir en equilibri totes i cadascuna de les facetes de la vida”.



La dirigent socialista apunta que “tot i que darrerament les polítiques progressistes han significat un avenç importantíssim, en quant als dret de les dones, encara ens queda un llarg camí per arribar a la igualtat real”.



Figuerola valora molt positivament les fites aconseguides: “La Llei Integral contra la violència de gènere permet disposar de més instruments i més recursos i la Llei d´Igualtat efectiva entre homes i dones, ha de permetre eliminar les discriminacions per raó de gènere i possibilitar arribar a la igualtat en els àmbits socials, laborals, i econòmics”.



Figuerola considera que “el dret de les dones a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva es farà realitat amb una legislació que garanteixi un avortament legal, segur i accessible a totes les dones; és una altra fita aconseguida importantíssima”.



La lluita de la paritat és clau per Glòria Figuerola: “hem d´avançar en l´aprofundiment democràtic, hem de passar de la paritat numèrica a la democràcia paritària. Perquè es tracta de que moltes dones, a més d´accedir a llocs de responsabilitat, puguin exercir el poder amb les condicions necessàries i sense cap tipus de discriminació, en l´àmbit públic i en el privat. Igual que els homes”. La mateixa oportunitat de formació i, a mateixa feina, igual salari.



Glòria Figuerola considera que el compromís de la lluita per la igualtat és tan de les dones com dels homes: “ són els homes i les dones els que han de lluitar per la Igualtat! Perquè les dones socialistes anem amb els homes, no contra els homes!

martes, marzo 10, 2009

Mª Dolors Renau. "Dones europees per la justicia i la pau", xerrada de Mª Dolors Renau, a Mataró.

http://blocmariadolorsrenau.blogspot.com







dimarts 10 de març a les 19:30


Mª Dolors Renau.
"Dones europees per la justicia i la pau", xerrada de Mª Dolors Renau, a Mataró.

L'ex-parlamentària i ex-presidenta de la Internacional Socialista de Dones protagonitza l'acte del PSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora.

domingo, marzo 08, 2009

Dissabte 7 de març de 2009 a les 19:00 h.




Dissabte 7 de març de 2009 a les 19:00 h.

Pilar González presenta el llibre 'Dones regidores 1979-2007', a Mataró.


L'exregidora socialista publica les seves entrevistes i ho exposa a la nau Gaudí.


La Nau Gaudí és al carrer Cooperativa, de Mataró.

La celebració del 8 de març arriba als 100 anys i continua lluitant per la igualtat de la dona en la societat



Mataró commemora el dia internacional de les dones

La celebració del 8 de març arriba als 100 anys i continua lluitant per la igualtat de la dona en la societat

per Gerard Aragón - fotos R. Gallofré - 06/03/2009 16:52 (124 lectures)



“Sumant per la igualtat”. Sota aquest lema, la ciutat de Mataró ha commemorat aquest matí el dia internacional de les dones d’enguany. Una celebració que en aquest 2009 arriba als 100 anys de lluita i reivindicació per tal que les dones aconsegueixin la igualtat efectiva amb els homes dins el marc de les societats democràtiques. L’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, ha estat l’encarregat de llegir un manifest en què ha demanat “el compromís de tota la societat amb la causa de la igualtat”. Un compromís que, segons l’alcalde, ha de poder fer front a la violència de gènere, fer visibles les aportacions de les dones en els camps de la cultura i el saber, considerar les seves necessitats en l’àmbit de la salut i l’educació i, en general, aconseguir que les dones gaudeixin de les mateixes oportunitats i condicions que els homes en la vida social, política i econòmica, tot promovent la seva participació en la societat. A més, Baron ha valorat el segle de celebració del Dia internacional de les dones coincidint amb els 30 anys d’ajuntaments democràtics, que “han contribuït a la millora de la qualitat de vida de les dones”.

A l’acte hi han assistit totes les regidores de la ciutat però, tot i la presa de consciència present en el manifest, només s’hi han pogut veure dos homes regidors a banda de l’alcalde: Ramon Basses pel PSC, i Joaquim Fernández per CiU. A banda d’això, des de l’Ajuntament s’ha volgut deixar patent que la igualtat és una peça clau de la responsabilitat política i que es continuarà apostant per una societat respectuosa i democràtica, “formada per ciutadans i ciutadanes que gaudeixen dels mateixos drets i les mateixes llibertats”.

miércoles, marzo 04, 2009

L’Associació de Gent Gran de la Gatassa,



L’Associació de Gent Gran de la Gatassa,
conjuntament amb la Residència- Casal de
Gent Gran de l’ICASS ens sentim com menystinguts,
com ningunejats, sense veu, muts
davant d’un món enfollit, sembla que amb el
sol objectiu de vendre i comprar armes disposat
a matar i matar-se Per tal de donar sortida
a aquest maleït comerç que necessita
destruir, enrunar i així sentir-se realitzat
servint tant sols a uns grans interessos inconfessables,
no sabem si secrets, però que
només es mostren com a possibles, seudodefensors
d’uns patriotismes dignes de millor
sort.
Pertanyem a unes generacions que ens ha
tocat viure les pitjors tragèdies bèl•liques de
la història i tal vegada marcats per aquesta
nafra incubàvem l’anhel secret de deixar un
mon més digne, mes just, més humà a les
properes generacions i ja veieu la perspectiva.
Això, tal vegada ens a portat, potser un xic a la
desesperada, una mica com a cant del cigne,
a muntar emprant tot l’esforç precís i
possible,onze xerrades, una cada mes, excepte
l’agost, un, diguem-ne ANY PER LA PAU I
EL DESARMAMENT, i que os detallem a com
està en aquest moment.
L’ANY PER LA PAU I
EL DESARMAMENT
XERRADES
GENER
Dia 27, a les 17 H
ANDREU MAYAYO,
Catedràtic Historia Contemporània
FEBRER
Dia 19, a les 18 H
QUIM CERVERA,
Sociòleg
MARÇ
Dia 28, a les 17 H
ARCADI OLIVERES,
President de JUSTICIA I PAU
ABRIL
Dia 21, a les 18 H
JORDI ARMADANS,
Director Fundació per la PAU
MAIG
Dia 23, a les 10:30 H
JORDI CUSÓ,
de CARTA PER LA PAU
GENÍS MAYOLA,
Director de la Coral Primavera per la Pau
Presenta l’acte: CARME FAJA
JUNY
Dia 18, a les 18 H
QUERALT SOLÉ,
Historiadora
JULIOL
Dia 9, a les 18 H
ENRIC CAMA,
Professor d’història i historiador
Les dates i participants
en les següents xerrades
s’anunciaran properament.

Pilar González presenta el llibre 'Dones regidores 1979-2007


Dissabte 7 de març de 2009 a les 19:00 h.

Pilar González presenta el llibre 'Dones regidores 1979-2007', a Mataró.


L'exregidora socialista publica les seves entrevistes i ho exposa a la nau Gaudí.


La Nau Gaudí és al carrer Cooperativa, de Mataró.

domingo, marzo 01, 2009

Mataró editat per l’Institut Municipal d’Acció Cutural


La Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona inicia la celebració del pubillatge

El conjunt ofereix un concert al Monumental amb les 10 sardanes finalistes del concurs convocat per l'IMAC

per capgros.com - 28/02/2009 8:23 (93 lectures)


Mataró arrenca aquest diumenge, dia 1, la celebració del seu pubillatge de la Sardana amb un concert al Teatre Monumental. L’escenari acollirà la interpretació de les 10 sardanes finalistes del concurs Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana. Durant el recital, es proclamarà la sardana guanyadora del premi, que té una dotació econòmica de 4.500 euros. Al llarg del concert, i després d’haver escoltat les sardanes finalistes, s’escolliran per votació popular el 2n premi (“D’Iluro a Mataró”, dotat amb 2.000 €) i el 3r premi (“Mataró sardanista”, dotat en 1.000 €). La Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona serà l’encarregada d’interpretar les sardanes. A la segona part del concert s’interpretarà “Fulls Pirinencs” d’Honorat Vilamanyà. Les entrades són gratuïtes i s’han de recollir a les oficines de l’IMAC. Les tres sardanes guanyadores seran incloses en un CD amb sardanes dedicades a Mataró editat per l’Institut Municipal d’Acció Cutural. L’ens municipal també editarà les particel·les de les sardanes guanyadores, i repartides a totes les cobles de Catalunya.

Diumenge, dia 1. A les 6 de la tarda al Teatre Monumental. Entrada gratuïta (prèvia recollida d'invitació a l'IMAC)

El moment de la signatura de l'acta de donació La col·lecció de peces artístiques de vidre de Cristalleries de Mataró passarà a formar part del fons


Cristalleries de Mataró dóna la 700 peces artístiques al Museu de Mataró

La donació coincideix amb el tancament de la cooperativa i els seus respon a la voluntat que el seu patrimoni no es perdi

per J. V. - fotos Mireia Martínez - 27/02/2009 17:03 (185 lectures)

El moment de la signatura de l'acta de donació
La col·lecció de peces artístiques de vidre de Cristalleries de Mataró passarà a formar part del fons del Museu de Mataró. Els representants de la cooperativa han signat aquest divendres, dia 27, l’acta de donació de la col·lecció, que coincideix amb el procés de tancament de l’empresa, l’activitat de la qual està aturada des del passat mes de novembre. El president de Cristalleries, Jordi Riera, i el seu gerent, Armand Vilaplana, s’han mostrat especialment emocionats quan han explicat que amb la donació d’aquesta col·lecció han volgut evitar que es perdi el patrimoni d’una cooperativa que ha estat estretament vinculada a la ciutat des de la seva creació l’any 1920. "Quan la gent de Mataró vegi aquestes peces al museu se sentirà orgullosa", ha dit Riera.

L’alcalde, Joan Antoni Baron, que ha signat l’acta de donació juntament amb el regidor de Cultura Sergi Penedès, ha reconegut que es tractava d’un “moment agredolç” però també ha manifestat la seva voluntat que amb el tancament de l’empresa “no es perdi el seu patrimoni ni la seva memòria històrica”. Baron ha recordat que, precisament, el Cafè de Mar es destinarà a recuperar el record del moviment cooperativista a la ciutat un cop es traslladin el Serveis Territorials d’Educació que s’hi troben ubicats de forma provisional. Per Baron, la història de Cristalleries de Mataró i del moviment cooperativista són importants perquè destaquen el "caràcter de ciutat de treballadors".

Les peces de col·lecció
El regidor de Cultura, Sergi Penedès, ha explicat que la col·lecció inclou entre 500 i 700 objectes de vidre artesanals, la majoria de els quals peces decoratives característiques de l’empresa i molt populars entre els mataronins. Així, la col·lecció inclou els petjapapers transparents amb l’interior amb vidre de colors o els peixos de colors amb peu de subjecció, però també gerrers, safates, cistells i altres recipients. A més, el conjunt també inclou una cinquantena de peces de producció industrial de l’empresa, entre les quals hi ha bombetes, gerres o ampolles.

Poema

Antonio Machado
Al olmo viejo, hendido por el rayo
y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo
algunas hojas verdes le han salido.

¡El olmo centenario en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.

No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.

Ejército de hormigas en hilera
va trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas.

Antes que te derribe, olmo del Duero,
con su hacha el leñador, y el carpintero
te convierta en melena de campana,
lanza de carro o yugo de carreta;
antes que rojo en el hogar, mañana,
ardas en alguna mísera caseta,
al borde de un camino;
antes que te descuaje un torbellino
y tronche el soplo de las sierras blancas;
antes que el río hasta la mar te empuje
por valles y barrancas,
olmo, quiero anotar en mi cartera
la gracia de tu rama verdecida.
Mi corazón espera
también, hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.