miércoles, octubre 28, 2009

Un bloc muy bonito de una persona muy agradable

http://zayra.costari.ca/?p=96



Hola ZAYRA como estas me has quedado parada lo importantes cosas que escribes ya me gustaría a mi podré expresarme tan bien como tu ,  me ha gustado tanto  el bloc  que he pasado un buen rato mirándolo  hay tantas personas que te siguen debes ser maravillosa, por la forma que te expresas y por eso te he puesto un  Enlaces   a mi bloc y que puede copiar lo que le guste yo me sentiré muy agradecida
un saludo para tu madre y otro para ti y dile que aquí me tiene para todo lo que necesite dale un besito de mi parte Encarna

Esta frase del tu bloc es muy buena

El Constructivismo establece que el aprendizaje es una tarea que solo el aprendiz puede realizar, no hay maestro, por excelente que sea, que pueda hacer que alguno de sus estudiantes aprenda por un proceso meramente transmisivo.

martes, octubre 27, 2009

actualment les filles de la caritat a Mataró. En reconeixement a aquesta tasca, la companyia rebrà dimarts, dia 27, la Medalla de la Ciutat.


Fa més de cent anys que les filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül es fan càrrec de les persones més necessitades de la ciutat. Ho fan de manera discreta, solidària i totalment desinteressada. I malgrat l’evolució que han experimentat el serveis socials en l’actualitat, la tasca que desenvolupen les monges d’aquesta companyia continua sent plenament vigent i necessària. Una dada ho corrobora: amb la crisi, s’ha duplicat el nombre d’usuaris –actualment una setantena- del menjador econòmic de la fundació Sant Joaquim, un dels principals serveis que realitzen actualment les filles de la caritat a Mataró. En reconeixement a aquesta tasca, la companyia rebrà dimarts, dia 27, la Medalla de la Ciutat.

Sor Pilar Pila, en nom de la companyia, s’ha mostrat aquest dilluns, dia 26, molt agraïda per aquest reconeixement que recollirà demà en un acte al Saló de Sessions i que, avui, ha volgut estendre a totes les germanes que han treballat a la ciutat els darrers cent anys: “Molts anys enrere, en què els serveis socials pràcticament no existien, tot queia en mans de comunitats religioses amb pocs mitjans”, ha recordat, tot afegint que aquestes germanes van ser capaces “ de tirar endavant menjadors i serveis amb no res”. Cent anys després, la companyia sap que pot comptar amb el suport municipal: “Ara l’Ajuntament respon molt bé quan hi ha una necessitat”, ha afegit la germana Pilar, que ha explicat, per exemple, que les filles de la Caritat s’encarreguen de distribuir paquets de menjar a famílies amb necessitat que disposen d’uns vals de l’Ajuntament.

Nova residència
La companyia de les Filles de la Caritat va ser fundada l’any 1633 per Vicenç de Paül i San Lluïsa de Marillac. A Mataró, la companyia hi és present des del 1908 i està integrada actualment per sis germanes d’entre 67 i 90 anys que, a banda d’atendre el menjador econòmic de la Fundació Sant Joaquim, també desenvolupen la seva tasca social a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, a Càritas Interparroquial i a la Llar Santa Maria. Les germanes s’han traslladat recentment al mateix edifici del Camí Ral on està situat el menjador econòmic, al número 338-340. La residència s’ubica a la primera i segona planta d’aquest edifici, que s’ha pogut rehabilitar gràcies a un acord entre Pumsa i la Fundació Sant Joaquim. L’alcalde, Joan Antoni Baron, acompanyat del regidor d’Urbanisme Ramon Bassas i el president de la Fundació Sant Joaquim, Josep Banet, han visitat avui mateix el resultat d’aquestes obres que ha finançat en un 50% l’empresa municipal d’Urbanisme. A canvi, Pumsa ha obtingut l’antic habitatge de les Filles de la Caritat, un immoble que ara serveix per reallotjar una família afectada per un procés urbanístic.

La superiora de la companyia, la germana Maria Teresa, ha agraït a totes les entitats i institucions que han fet possible la rehabilitació d’una casa “que ens venia a sobre i no hi havia forma d’arreglar”. “Però la meva idea era poder-la reformar, perquè encara que el dia de demà nosaltres no hi siguem, la casa quedarà per la ciutat”, ha afegit sor Maria Teresa que ha assegurat que “el desig s’ha complert”. Entre les obres que s’han dut a terme, destaca la instal·lació d’un ascensor, la renovació dels serveis, la instal•lació de calefacció, els nous paviments i fusteria interior, la creació d’una cuina nova i la remodelació de la capella. A la primera planta s’han ubicat els espais comuns com la sala d’estar, la cuina, la capella, el magatzem i un pati. Al segon pis hi ha vuit habitacions amb banys individuals.

lunes, octubre 26, 2009

Bona tarda. Homes, dones… A tots els que ens escolteu. Als que coneixeu la nostra sintonia. I també als que entreu per primera vegada, al dial 89.3FM, de Mataró Ràdio. Benvinguts!


Bona tarda. Homes, dones… A tots els que ens escolteu. Als que coneixeu la nostra sintonia. I també als que entreu per primera vegada, al dial 89.3FM, de Mataró Ràdio. Benvinguts!


PALOMA AZPILICUETA i PILAR CONZÁLEZ BIESCAS
del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ

Les Dones i la Formació

Crec que les dones tenen/tenim, hem tingut sempre un enorme interès per aprendre, una gran disponibilitat per entendre noves situacions i problemàtiques que ens permeten, per exemple, comprendre millor els nostres fills, connectar amb els seus desitjos, il.lusions i projectes. Tot això, per definició, en tractar-se de noves generacions, són coses noves i diferents, perspectives diverses o desconegudes.

Amb aquesta base de curiositat, interès i apertura mental cap a noves situacions i contextos, s’entén fàcilment l’enorme implicació i presència de les dones en la formació, a tots nivells: escolarització obligatòria (on les nenes treuen més bones notes que els nens), escoles d’adults, formació ocupacional o professional i, fins i tot, la formació universitària on, actualment, les dones són majoria entre els alumnes.

I això no es dóna només entre les joves. Recordem l’àvia bloguera de Galícia, i, molt més a prop nostre, l’Encarna Siles, també àvia i bloguera i membre de Dones Reporteres de Mataró.

Les reflexions que el feminisme va aportar al pensament contemporani     —que tant van sorprendre i inclús escandalitzar en el seu moment— han arrelat molt profundament en el cos social i, com a conseqüència, ja no és notícia que una dona ocupi qualsevol lloc de treball dels més especialitzats; ja gairebé no és notícia que una dona sigui ministra, o regidora, o consellera. Les dones han vist les portes obertes per treballar, participar en la vida pública i social (abans un terreny prohibit per a elles) i, evidentment, per formar-se. I han aprofitat l’ocasió al màxim, s’hi han agafat amb les dues mans, per dir-ho així.

De tota manera, sempre hi ha hagut dones molt interessades pel coneixement i dones sàvies, encara que d’elles se’n parlava ben poc, i sovint “s’apuntaven” en el compte del seu marit coses que havien pensat o escrit elles. I també, molt abans que existís el moviment feminista, hi ha hagut dones que han portat molt lluny el seu desig de saber, i la societat els hi ha reconegut. Penso, per exemple, en dues Premi Nobel molt conegudes i científiques ambdues: la polonesa Marie Curie, que ho va ser junt amb el seu marit, i la italiana Rita Levi-Montalcini, que encara viu i continua en actiu als seus cent anys.
Les dones tenim un enorme potencial d’aprenentatge, i som un “filó” que pot fer aportacions interessants i útils a la societat en molts àmbits i terrenys diferents, col.laborant a enfrontar de manera creativa i innovadora situacions difícils, com per exemple la crisi actual.



Ara la Pili torna a ser amb nosaltres perquè entrevistarà una Dona Singular de la nostra ciutat. Es així, oi Pili? . Però vull que siguis tu qui la presentis a les nostres oients. Endavant!



Conversem avui amb la Conxita Calvo, és la regidora d’educació de la nostra ciutat, fa temps que  varem parlar amb ella, quan s’estranava en el càrrec. La Conxita és mestra i durant molts anys ha desenvolupat aquesta professió-vocació

Però avui, volem aprofitar l’atalaia que li suposa, tenir una visió més amplia sobre la formació de les dones

Sabem que el S.XXI és el segle de les dones.

Al llarg de la història les dones hem compartit un saber, un coneixement que no ha format part dels currículums, ni de cap pla d’estudis formal, però aquest saber popular l’hem sabut transmetre de generació en generació.

De totes maneres, amb el pas del temps també hem tingut necessitat de realitzar estudis formals, algunes en aquests darrers anys, fent estudis reglats, d’altres fent esforços per tenir un títol.

Però sabem el valor que té el que anomenem “la formació al llarg de la vida”.

Ara bé cal que es doni el marc, l’ambient, l’oferta, per aquests aprenentatges.

Anem a pams

. Mataró forma part de la xarxa de Ciutats Educadores. Per tant Mataró, és Ciutat educadora, explica´ns que vol dir això

. Explicàvem com moltes dones no han tingut possibilitat de formar-se. Algunes d´elles i parlem de molts anys … assistiren al Patronat de la Coma. La creació de les Escoles d´Adults, els va suposar una oportunitat per suplir aquesta mancança.Com funcionen…?

. Aquesta evolució en el temps ha permès que l’ensenyament fos obligatori al nostre pais els primers anys de la nostra vida, ha suposat això deixar de tenir sentit les escoles d´adults? o bé són en aquest moment una sortida al fracàs escolar …?

. Hem vist com altres dones, que necessitaven altres tipus de formació per posar al dia els seus coneixements per poder desenvolupar la seva tasca professional, fan cursos, amb l´esforç que suposa per moltes d´elles, treballar,la feina de casa, la cura dels petits i dels grans,… i a sobre “actualitzar” els coneixements

.Sovint entenem la formació com un concepte més lúdic o més d’interès personal, que no pas de formació obligada. Els hem d’entendre com un espai de relació social?

. Fa pocs dies és va inaugurar el Centre de Formació de Tres Roques. Quin és l’objectiu d’aquesta aposta? Quines possibilitats tenen les dones en aquest aprenentatge?

. De tot plegat quina idea podem tenir les dones, d’aquestes oportunitats que ens genera la ciutat educadora?

. Hi ha altres sistemes d’aprenentatge no tant formals, i que també tenen el valor de formació de ciutadanes, conscients que formen part d’una col·lectivitat… Explica´ns algun exemple

La nostra ciutat sempre ha demostrat un gran interès per l´Educació, per la Formació per l´Apenentatge. També les dones, sortosament, ens hem manifestat exigint un paper en aquesta ciutat, en aquesta societat, i ben segur que l’exigència d’aquest rol, és clau perquè el talent femení no és perdi. És per això que cal continuar aprenent i apostant.

Gràcies Conxita per acompanyar-nos aquesta estona, i aportar-nos aquesta visió més global de la formació a la nostra ciutat.









martes, octubre 20, 2009

El nou edifici de Mataró Energia Sostenible donarà servei als nous sectors del Front del Mar

La construcció té un pressupost de 975.000 euros



Imatge virtual de l'edifici de Mataró Energia Sostenible
Mataró Energia Sostenible, S.A. (MESSA) ha iniciat aquest mes d’octubre la construcció del seu nou edifici que, mitjançant el Tub Verd, impulsarà aigua freda per a subministrar climatització centralitzada als nous edificis del Front del Mar que es vagin construint a la zona del parc tecnològic TecnoCampus Mataró-Maresme, el Rengle o el sector d’Iveco. Així, des d’aquest punt arribaran a propulsar 1600 m3 cada hora -25.000.000 de kWh l’any-.
L’edifici s’emplaçarà a la carretera de Barcelona, número 92, a tocar de les instal·lacions de l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Mataró) i la rotonda del Rengle. Les obres tenen un pressupost global de 975.000 euros i duraran aproximadament 10 mesos, amb la qual cosa es creu que puguin estar llestes per a l’estiu de 2010.

Pel que fa a les seves característiques tècniques, l’edifici disposarà d’una superfície global construïda de 1415 m2, 1215m2 de sostre industrial -per a la instal·lació de les diferents màquines de producció d’aigua freda, per a les bombes d’impulsió i per al taller de manteniment- i 200 m2 destinats a oficines. A més, tindrà una imatge exterior prou característica, ja que combinarà el gris i el verd corporatiu amb els acabats metàl·lics de la façana, amb al qual cosa esdevindrà un edifici singular de la ciutat de Mataró.


Edifici sostenible

Al sostre s’hi col·locaran, a més, plaques solars fotovoltaiques per aprofitar l’energia solar, cosa que reduirà notablement el consum energètic de la instal·lació; en aquest sentit, MESSA vol ser un referent d’estalvi energètic a la ciutat, i per això ha prioritzat la construcció d’un edifici 100% sostenible.

A més, la construcció s’emmarca dins la voluntat de Mataró Energia Sostenible de convertir Mataró en una ciutat capdavantera en temes mediambientals, tot desenvolupant projectes energètics que ajudin a fer més sostenible el model de ciutat.

domingo, octubre 18, 2009

Qué importa cuántos años, ¿¿cuántos tengo, o cuántos espero…


¿¿Que cuántos años tengo??
¡Qué importa eso!
¡Tengo la edad que quiero y siento!

La edad en que puedo: Gritar sin miedo lo que pienso...

Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido...

Pues tengo la experiencia de los años vividos y la fuerza de la convicción de mis deseos.

¡Qué importa cuántos años tengo!

¡No quiero pensar en ello!
Pues unos dicen que ya soy viejo (a), y otras “que estoy en el apogeo".

Pero no es la edad que tengo, ni lo que la gente dice, sino lo que mi corazón siente y mi cerebro dicte.

Tengo los años necesarios
para gritar lo que pienso,
para hacer lo que quiero,
para reconocer yerros viejos, rectificar caminos y atesorar éxitos.

Ahora no tienen por qué decir:
¡Estás muy joven, no lo lograrás!
¡Estás muy viejo (a), ya no podrás!

Tengo la edad en que las cosas se miran con más calma, pero con el interés de seguir creciendo.

Tengo los años en que los sueños, se empiezan a acariciar con los dedos, las ilusiones se convierten en esperanza.

Tengo los años en que el amor,
a veces es una loca llamarada,
ansiosa de consumirse en el fuego de una pasión deseada..
y otras... es un remanso de paz, como el atardecer en la playa.

¿Qué cuántos años tengo?
No necesito marcarlos con un número, pues mis anhelos alcanzados, mis triunfos obtenidos, las lágrimas que por el camino derramé al ver mis ilusiones truncadas...

¡Valen mucho más que eso!

¡Qué importa si cumplo cincuenta sesenta o mas,


Pues lo que importa:

¡Es la edad que siento!

Tengo los años que necesito para vivir libre y sin miedos.
Para seguir sin temor por el sendero, pues llevo conmigo la experiencia adquirida
y la fuerza de mis anhelos.

¿Qué cuántos años tengo?

¡Eso a quién le importa!
Tengo los años necesarios para perder el miedo y hacer lo que quiero y siento!!.


Qué importa cuántos años, ¿¿cuántos tengo, o cuántos espero… ??
Si con los años que tengo.. ¡¡Aprendí a querer lo necesario y a tomar sólo lo bueno!!
Que tengas un hermoso día!!

018 de octubre de 2009 6:55:18

sábado, octubre 10, 2009

Pues el esta en el cielo y yo aferrada a la oracion

Hoy me siento tan triste que quiero poner esta poema para mi Hermano que ha sido tan bueno para todos que creo que desde el cielo lo podrá ver tu hermana Encarna que nunca te va ha olvidar Y te echara mucho de menos

Mi Hermano Esta Muerto.

Mi hermano esta muerto
pero no su recuerdo
a muerto su cuerpo
pero no su valor

lo metieron bajo tierra
por que no palpitaba su corazón
mas no tubiuerón en cuenta
que el es mi razón

la tristeza me invade
y me pesa el corazón
pues el sigue en mi mente
y con toda su razón
pues lo quiero
aunque ahora es diferente
pues el esta en el cielo
y yo aferrada a la oración

me duelen los ojos de tanto llorar
y mi alma se quiere escapar
de esta pesadilla no quiere parar
pero no es una pesadilla
es la pura verdad
mi hermano esta muerto
y no su recuerdo.

DEDICADO A :Francisco siles

jueves, octubre 01, 2009

Hoy he cumplido 65 años de la Abuela marchosa













Hoy es mi cumple años hago 65 ha sido un día
muy emotivo hemos ido almorzar con las amiga y me ha hecho mucha ilusión cuando hemos acabado de almorzar ha aparecido las chicas del Bar. Con un pastel y con la volitas encendía y me han cantado cumpleaños feliz, me he emocionado mucho. Después he ido al Radio que me hacían una entrevista, hoy es el día de la Cent gran y la Maria Luisa que es la locutora muy maja y que me conoce muy bien y sabe todo el voluntariado que estoy haciendo, también me ha felicitado y los chicos del control del Radio me han puesto una canción maravillosa , me he emocionado mucho sé me caían unas lagrimas de felicidad , Esta experiencia no la olvidare nunca, las personas de la Tercera edad también necesitamos que nos mimen de vez en cuando ,yo ha veces soy como una niña ya que cuando era pequeña no lo pude ser niña nuca perdonarme si alguien que lee esto le parece una tontería , pero dentro de cada persona hay cosas amagadas y no importa la edad un saludo para todos los que me quieren Encarna