La rialla del cor, se m’escapa dels llavis

Unos poemas de unas amiga con mucho cariño gracia Roser un beso Encarna


NEIX UNA IL•LUSIÓ



La rialla del cor, se m’escapa dels llavis

petita com un pinyó, en neix una il•lusió

que es desgrana en el pit i puja fins al cap .



És de un color blau cel i blanc com un estel

no sabria pas com dir-vos, quan neix en el pit

és com un neguit, és com una fal•lera .



Neix com un petó que floreix en els llavis

és un somni, és una quimera, és real, és incert

ets dormit, ets despert i el cor et batega.





És com quan veus el mar en sa immensitat

amb les ones, que vénen i van i s’estrellen

i un crit surt del pit, junt amb el de les gavines.





La rialla del cor, se m’escapa dels llavis

quan veig el cel blau i aquest mar tan intens

fa tan goig de mirar-lo en un dia tan clar

que voldria emmirallar-me cada dia al matí .



I en un racó silenciós, entre mig de gavines

voldria fer-m’hi el niu i escriure el silenci

que se sent en el cor i es respira en l’aire

tot copsant-lo pels ulls, mentre passen les barques.

M. ROSER LLOPART I TRIAS