miércoles, noviembre 23, 2011

De la solitud que surt dels silencis perduts al llarg de la vida.


    No temis, no estàs sola
tems per ventura
que aquest món de silencis t’empresoni ?. 


Tems aquestes mirades burlesques
o falses complicitats
sents en el cor l’angoixa
de no saber-se compresa.?


De la solitud que surt
dels silencis perduts
al llarg de la vida.


No temis, no estàs sola

som molts i moltes
que com tu pateixen
la incomprensió.


No temis no estàs sola
doncs, tens al teu costat

                                    quelcom que t’acompanya.


          M. ROSER  LLOPART  I  TRIAS

                                Novembre  2011

Gracia Roser un beso  Encarna

No hay comentarios: