sábado, julio 11, 2009

45 menys que en l’any anterior. La mitjana d’edat de la població mataronina se situa en els 39’48 anys, lleugerament inferior en els homes (37’48) res



Mataró supera per primer cop la barrera dels 120.000 habitants

L’Estudi de la Població assenyala que no hi havia un nombre tant elevat de naixements des del baby boom dels 70

per S. F. - fotos R. Gallofré - video Vídeo cedit per Televisió de Mataró - 10/07/2009 13:37 (195 lectures)





Mataró ha superat per primera vegada la barrera dels 120.000 habitants. Aquesta és una de les principals dades que es desprenen de l’Estudi de Població de l’1 de gener de 2009, en el qual es xifra un total de 121.746 mataronins. La regidora de Serveis Centrals, Montse López, ha explicat que se segueix “la tònica de creixement anual al llarg dels últims cinc anys”. En aquest lustre s’ha crescut amb més de 7.000 habitants, el que suposa un 6%. López ha explicat afirmat que aquest darrer creixement té a veure amb la recuperació de la natalitat, tot i que el pes més destacat “és el pes migratori”. En total, en el 2008 Mataró va augmentar en 1.888 habitants, un 1’6% respecte l’any anterior. Per barris, Eixample, Cirera i Vista Alegre són on més creixement hi ha hagut, mentre que Pla d’en Boet i Molins Torné són els únics barris on hi ha hagut decreixement.

Pel que fa al gruix de població estrangera, aquesta arriba als 20.335 habitants, un 16’7% del total de la població de la ciutat. En aquest punt, la població marroquina és la més gran, amb 7.839 habitants, gairebé el 40% dels estrangers i un 6’44% del total de Mataró. La comunitat xinesa és la segona nacionalitat estrangera més present a la capital del Maresme, però molt lluny de la comunitat marroquina. Els xinesos representen el 9’08% del total d’estrangers, el que suposen 1.846 habitants. Gàmbia i Senegal, amb 1.358 habitants i 1.342 respectivament, ocupen les posicions següents.

Una de les dades més destacades té a veure amb els naixements. En total hi ha hagut 1.729 nadons durant el 2008, una xifra tant elevada que López ha assegurat no es veia “des del baby boom dels anys 70”. Els barris amb més natalitat han estat Cirera, la Llàntia, Palau i Rocafonda. Els noms més escollits pels mataronins no canvien. Marc i Paula, seguit per Pol, Àlex i Pau en els nois i per Lucía, Carla i Maria en les noies. Pel que fa a les defuncions, hi ha hagut un total de 800 morts, 45 menys que en l’any anterior. La mitjana d’edat de la població mataronina se situa en els 39’48 anys, lleugerament inferior en els homes (37’48) respecte les dones (40’9). Per últim, l’esperança de vida dels mataronins se situa en els 79 anys d’edat, mentre que la dada sobre les mataronines es superior i arriba fins els 84.

Pel que fa a les llars, aquestes segueixen la tendència de ser més petites respecte èpoques anteriors. Segons han explicat en la presentació de l’estudi, això es deu a diversos processos com separacions, divorcis, anar a viure sols, etc. En aquest sentit, més de la meitat de les llars tenen com a molt dos membres. En concret, el 29’2% de les llars són de dos membres, mentre que el 22’4% són d’una. Només un 8’9% estan compostos per famílies de cinc o més membres. Aquestes dades no difereixen gaire de les vistes l’1 de gener de 2008, on només hi ha variacions de dècimes.

No hay comentarios: